15 de setembre 2010

Acompanyar

T'acompanyarà en els trots,
amb crinera de somnis.
Sense ombres.

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Molt bonic i molt tendre, fanalet!

Unknown ha dit...

Quina meravella d'entrada!

montse ha dit...

Sentir-te acompanyant, cavalcant per la vida, quanta emoció i plaer.

Cris (V/N) ha dit...

La segona fotografia és tan tendre, com les teves paraules :) Petons Fanal!!

novesflors ha dit...

Que bonics són els somnis a eixa edat! Els són tan reals...

Mortadel.la ha dit...

Que bona! Genial! Neeeeena estàs en tot!

lolita lagarto ha dit...

qui pogués mirar com ho fa ell... i cavalcar i cavalcar lliure i tendrament..
un instant preciós!

Cèlia ha dit...

Que bonic! Un poema per acompanyar la vida!