L'ombra em fa més alta,
però no em fa créixer.
M'estimo més continuar amb els peus
arran del terra
i des de la petitesa,
perseverant en la lluita
d'un món-espai sense penombres
ni mentides,
on tots puguem passejar-hi.
Tranquil·lament i serena.
Aturar-se per refer.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
Impressionant aquesta ombra allargassada!
Les paraules conviden a passejar pel teu món. Aturant-nos si ens cal refer camins o passes.
Jo també "m'aturo" a observar-te des de la distància en aquest món que tan bé descrius.
Un petonàs
Preciós l'escrit. Em sembla d'una senzillesa però a l'hora d'una clarividència fantàstiques. Coherent i ben clar. Em trec e barret.
Un bon escrit pels que ens dedicam ha encalçar ombres massa sovint.
Bona foto,jo m'en faig d'aquestes, jajajaja, i m'ha recordat un gran tema del Mestre Serrat:
"No me pidas que no piense en voz alta, por mi bien, ni que me suba a taburete.... si quieres probaré a crecer" (sinceramente tuyo)
Petons, Fanalet, i per cert, avui he penjat una foto que m'ha recordat a tu :)
La pausa és quelcom molt important. Ens permet respirar.
TANCAR EL ULLS,AMB LES OMBRES DE AHIR,CLAVADES A LA RETINA.....
JUGAR AMB LA PROPIA OMBRE A CONILLETS AMAGAR.....
JUGANT AMB BCN.
Plas plas plas plas! són aplaudiments!
m'apunto a aquest món-espai sense penombres ni mentides.
Que bonic, que bonic....
Vaig llegir un llibre en el qual el protagonista no tenia ombra i això li causava molts problemes. Però aquesta és massa gran...
Publica un comentari a l'entrada