A la llum d'un fanalet: Caminar

16 de setembre 2010

Caminar

Camins adustos

ens duen de vegades

a paranys insòlits.

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...: I tant! M'agrada molt la foto! i els paranys insòlits!; 16 de setembre del 2010, a les 22:11
lolita lagarto ha dit...: la foto m'encanta! els camins.. siguin com siguin que ens duguin algun lloc..!; 16 de setembre del 2010, a les 22:33
Ada ha dit...: Si, molt bonica la foto!
De vegades els camins més difícils et porten a les solucions més fàcils... o als millors llocs!; 16 de setembre del 2010, a les 22:43
Carme Rosanas ha dit...: Sorprenen camins
feréstecs o planers
parany de vida; 16 de setembre del 2010, a les 23:13
horabaixa ha dit...: ....i es quan, a vegades, ni podiem imaginar-ho.
Sort però, que sempre hi han companys de viatge, que fan que tot sigui més fàcil.

Moltes gràcies

Una forta abraçada; 16 de setembre del 2010, a les 23:23
kweilan ha dit...: Bonica foto!; 16 de setembre del 2010, a les 23:37
Mortadel.la ha dit...: Amb el teu permís: vaig a rebolcar-m'hi, pel camp, clar...; 17 de setembre del 2010, a les 1:10
Magda ha dit...: Aixeco el cap i intento mirar enllà, enllà. Després de tant de girar, cap a dreta, cap a esquerra. Què hi ha?; 17 de setembre del 2010, a les 22:18
joanfer ha dit...: Al cap i a la fi, tan se val com sigui el camí, si al final el parany al que ens condueix, encara que insòlit, val la pena...
Bon post, fanal! ;); 18 de setembre del 2010, a les 21:15

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)