Anàvem amb les bicicletes amunt i avall. Després van arribar les Vespinos. Ben ajustadets n’hi cabiem tres en aquell seient d’eskai rectangular.
De poble a poble, per una de les carreteres que sempre han format part de la meva vida, (i la tenia triada com a predilecte), intuïem de lluny un cotxe de la “Guàrdia Sivil”…
- Els tricornis!!! (després els “picoletos”…).
Ens aturàvem, un baixava, i fet el troç, tornàvem a empanadillar-nos damunt del seientet d’eskai rectangular i uffffff………
I fèiem uns riures!!!! O molts riures!
I avui que és Festa Major, escolto les rialles i els riures dels adolescents veïns….i ufff…què bé que facin riures o molts riures...Però van caminant...
Amb les finestres obertes...tot i el chumba chumba m'agradarà somriure.
.JPG)
9 comentaris:
Tres en una vespino! Espero que el delicte hagi prescrit, sinó confessar-lo a internet pot acabar amb una tropa de tricornis a casa teva...
Un tiet meu va tenir un biscuter (crec que es deien així)que anava sempre atapeït de parents, i coneguts....quina alegria l'estretor d'anar ben junts en vespa o en el que fos...malgrat la incomoditat i el perill d'accidents ...altres temps...altres rialles...altres festes majors
Mare meva tres en un Vespino i ara no n'hi poden n'hi anar dos!
Ufff! M'has fet venir uns quants records... uns de molt i molt bons i altres que potser no haguèssin hagut de succeïr (tots dins els mateixos dies en diferents anys de festes majors).
Com diu l'Elvira altres temps, altres rialles, altres festes majors.
pd. del setembre ;) (però el tenim a la cantonada) i tu?
;)
SM,
m'he posat a comptar amb els dits...i crec que sí, que ha prescrit...Amb ls números m'hi manego molt malament...
- Disculpa...un moment...
Bufff...hi havíen un parell de motoristes amb un barret molt raret davant de la porta ...
Veig que han marxat...Ufff...
Elvira,
cert...altres temps, altres rialles, altres festes majors...Les carreteres eren diferents, era una imprudència acompanyada de certa prudència...
La primera vegada que vaig viatjar a Portugal, la recordaré tota la vida, a la població de Matosinhos (no sé si s'escriu ben bé així, ara...) vaig veure un ciclomotor amb "carromato" on n'hi anàven 9!!!
Algún dia rebuscaré la "diapo"!
una abraçada!
Marta...
digues que sí...!
una abraçada!
assumpta!
tens raó, algún entrebanc sempre ens queda a la memòria de les festes majors...
jo ja "he cumplio" fins el proper...El 19, 46!
Tinguis un molt feliç aniversari, assumpta!
Una abraçada molt gran!
Nosaltres als de la benemerita li deiem "els morales" perque a les pelis era el cognom tipic que tenien. Salut!
Publica un comentari a l'entrada