15 d’agost 2010

els veia venir

baixava els graons de la teulada
i els veia venir
de lluny,
de lluny
els veia venir 
enfilant-se als graons de la teulada

5 comentaris:

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

Fantàstic!

Per cert, quan vaig anar a Romanyà de la Selva vaig veure una casa molt semblant a aquesta, que diuen què és la casa on va estar Mercè Rodoreda al final de la seva vida.

Potser és aquesta?

Bon estiu!

Jordi Cirach
L'À | L'imperdible de L'Ànima
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

barbollaire ha dit...

de les paraules, no diré gran cosa: son insuperables...

de la foto... és una composició genial i una foto magnifica...

gràcies per tanta bellesa, carinyo

un petó
:¬)*

Elvira FR ha dit...

has superat l'insuperable fanal blau! m'ha entusiasmat! ets genial!

M. Antònia ha dit...

Paraules escollides que fan música al llegir-les, i unes precioses fotografies.

Arare ha dit...

buffffffffff, quina emvejaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

(pel que dius, per com ho dius, per les imatgesd que poses...)

no veus les meves dents rascant el teclat? ÔÔ