No corríem,
però experimentàvem l'excitant sensació
del vent a la cara.
Les embestides ens feien riure,
per divertides.
La velocitat, encara no existia per a nosaltres.
No ens calia la pressa.
Era estiu i la xafogor feia cantar les xixarres.
Rondàvem amunt i avall
i acudíem a buscar un llonguet amb xocolata,
o el pa amb oli i sucre. La síndria i el meló.
Galledes de capgrossos a la font
per aprendre i descobrir que arribarien a ser granotes.
La suau brisa del vespre,
els contes i les cantarelles,
les cuques de llum descobertes entre el verd,
l'esgotament
i el son reparador
per llevar-se amb les ganes d'estrenar de nou.
Com si cada despertar fos festa major.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
14 comentaris:
de vegades, la memòria fa un salt i eternitza el record dels estius que semblaven inacabables, dels carrers que semblaven abandonats fins que al vespre els veins treien unes cadires i la feien petar fins a les tantes... i la canalla que anàvem i veníem i escoltàvem... com diu el replicant: tots aquests records es perdran com llàgrimes en la pluja. O potser no.
Preciós! No saps com m'ha agradat!
I és que l'estiu dóna per a molt!
I si hi ha uns ulls com els teus que ho observen tot, les emocions mai cauen en l'oblit.
Una abraçada.
Cada despertar, que hauria de ser la nostra festa!
Molt maco!
*Sànset*
què se n'ha fet, de les cuques de llum, fanal blau?
Nostàlgia, records i alegria ...tot això m'ha fet sentir la teva poesia! m'ha agradat moolt!
M'has fet reviure la meva nena i els meus estius de la infància. Enyoro aquells despertars de festa major. Buscaré pels calaixos de la memòria a veure si els trobo.
Com m'agraden les teves paraules...
Quins records! I quina manera de dir-los més bonica.
M'agrada en final sobretot... viure com si cada despertar fod festa major, als 12, als 15, als 18... als 36, 47, als 50, als 58, podríem recordar com es feia?
Una abraçada, fanalet! M'encanta tornar a llegir el teu blog, el trobava a faltar.
M'ha agradat moltíssim!!! crec que a molts ens has abocat a un estiu de la nostra joventut de forma molt tendre !
:)
No corríem...
No teníem res però ho teníem tot... Ara tenim els records d'un temps que no pot tornar, però que respira dins de nosaltres...
Des del far...
onatge
Quan era petit m'agradaven molt! Quins temps! Ens has fet rememorar uns entrenyables temps passats.
l'any passat hi vaig tornar a pujar després de molts anys. va ser una sensació fantàstica. el record d'una molt bona nit
Gràcies a tots i totes!
melancolia?, moments, estiu, festa major...
m'ha agradat molt !
salut!
Publica un comentari a l'entrada