L'Arare ha anat al teatre, i una servidora també.
Fa vint-i-nou anys, vaig anar a veure-la; avui he repetit...La nit de Sant Joan de la Companyia Dagoll Dagom.
Un espectacle, senzillament, encisador.
i no en poso més...que sino veuré sortir el sol! :)
capote, romand i jo
Fa 17 hores
10 comentaris:
Gràcies per la reomenació, i quines fotos més atraients, si en poses unes quantes més ja no caldrà que hi anem!! Fantàstic reportatge doncs.
Veig que els marcianitus han canviat de vestuari, ara que els de l'altre dia els havien "copiat" les màscares...
L'he d'anar a veure, és una delícia per als sentits, ja ho va ser fa vint-i-nou anys, segur que ara també! Suposo que Sisa no canta, veritat? quan ho vaig veure jo fa tants anys, ell també actuava, feia de piròman- "bumberu" :)
Carai quines fotos quasi les puc imaginar actuant! bona vetllada doncs!
Gràcies, prenem nota i no et preocupis que amb el reportatge que ens has fet ens has donat ganes d'anar-la a veure, pots anar a dormir :) jeje!!!
Jo també la vaig veure fa 29 anys... segur que ara encara deu ser millor. Em va agradar molt però tot millora amb el temps, no? :)
Una de les representacions que més i més a fons m'ha tocat. 29 anys dieu? Com passa el temps! M'agradaria tornar-la a veure i tornar a sentir tot alló que sentia. Però potser els sentiments serien uns altres, no per això menys intensos. El més important és que som aquí, sentint encara, 29 anys després.
M'agradaria veure-la que en Sisa m'agrada i Dagoll Dagom també!
Dagoll Dagom, fantàstics. I tu estàs feta una mestra de la fotografia.
Recordo que la vaig anar a veure fa anys... Una obra mestra, genial...
Des del far...
onatge
Aix, quins records!!! Fa mooooolts jo també la vaig veure i les seves cançons encara m'acompanyen la nit de Sant Joan!
Publica un comentari a l'entrada