17 d’agost 2010

Nit d'agost (de Màrius Torres)


 
 
 

6 comentaris:

Elvira FR ha dit...

fanalet vols dir que és del Marius Serra? crec que has tingut un lapsus calami en Serra no havia pas nascut el 1941 ...a mi em sona a Marius Torres....això sí el poema és boníssim! com la foto!

fanal blau ha dit...

Elvira,

Glups! Vermella com un tomàquet madur! Les neurones comencen a patinar...si ho llegeix en Màrius Serra potser es farà un tip de riure (espero que res no el porti fins aquest racó).
No saps prou com t'agraiexo l'aclariment...Moltíssimes gràcies, noia!
No es pot tenir el cap a tants llocs alhora...;)

victoria eugenia ha dit...

Me ha encantado el poema. No lo conocia ni al autor. La foto muy sugerente. Me gusta. Felicitaciones de una catalana en andalucía. Victoria.

Elvira FR ha dit...

De res al capdavall tots dos es diuen Marius....

CALPURNI ha dit...

Com encerta Màrius Torres en atribuir a la nit la capacitat d'enganyar, com si fóra una persona.
M'agrada el poema i la foto. Quina habilitat tens per a fixar-te en el detall.
Salut.

Carme ha dit...

És una preciositat de poema... que em diu tantes coses!