de caldes d'estrac, després del darrer tastet d'aigua i sol... Amb l'aiguat d'ara, espero que els núvols escampin (ja m'està bé que plogui) però que tornin dies de sol. Lleona com sóc, en necessito l'energia que proporciona...:) Pel teu nord, tempestes també?
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
21 comentaris:
Quina tanca més maca!
:) Petonets
No es farà de pregar; segur. Bona vetlada.
Salut i Terra
em recordes Grans Esperances
rits, aquestes?
http://ca.wikilingue.com/es/Grans_esperances_%28novel%C2%B7la%29
una abraçada!
Francesc,
en tot cas vetllada remullada...per aquí està caient una tromba d'aigua que impressiona!
Salut i terra!
Carme,
de caldes d'estrac, després del darrer tastet d'aigua i sol...
Amb l'aiguat d'ara, espero que els núvols escampin (ja m'està bé que plogui) però que tornin dies de sol.
Lleona com sóc, en necessito l'energia que proporciona...:)
Pel teu nord, tempestes també?
Una gardènia?
M'encanten els seus colors. En tinc una que despunta. esperaré...
Bona tarda remullada fanalet. A Girona sembla tardor :)
Joana, no t'ho podria assegurar, però diria que sí!
Per aquí sembla la fi del món, però crec que no s'acabarà avui!
Petons per la gironina! :)
Joana!!!
ara barrinava...gardènia? No!!!
És una hortènsia!
Estic perdent facultats...:)
Fanalet, i tu prepara les trenes, que li hauran de fer d'escala per pujar a la teva cambra ;)
quan arribi a dalt, encara hi ha la torre!!! no? (al menys als contes)
Una tanca que evoca un altre temps amb el desig d'ara...
Des de la calma després de la tempesta... Bona nit.
onatge
s'hi deu està la mar de tranquil en aquest pati. Ideal per llegir una bona novel·la.
Una foto preciosa i encisadora...la porta oberta....fa goig i de bon entrar...amb tanca o sense tanca
molt maca la foto, i plena d'optimisme.
Segur que hi entra.
*Sànset*
Mare de déu, Arare...si m'he de fer trenes! Ja m'agraden ja...però no tinc paciència!
A dalt hi ha la torre i quina torre!!! :)
onatge,
et confesso que visualment aquesta decadència m'atrau molt!
No sé si tornarà a arrencar avui...
Una abraçada cap al teu far.
jomateixa,
tens raó, racó idíl·lic per llegir una novel·la!
:)
Elvira,
au, si fos meva t'hi convidava!
Sànset,
és que de vegades amb la màquina de fotografiar a la mà i la mirada inquieta, perdo l'oremus!
Una abraçada!
No sé pas què m'agrada més si les paraules o les fotos... :-)
Assumpta,
sempre pots trïar!
Gràcies per passar i molt bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada