La fotografia (que no val un "xurru") és feta abans d'ahir, d'un roser escarransit amb una força increïble que, com tota força de natura, em té al·lucinada.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
5 comentaris:
Rosa sense espines que tímida o coqueta mostra la meitat del seu cor fent l'ullet a qui la mira....
La fotografia (que no val un "xurru") és feta abans d'ahir, d'un roser escarransit amb una força increïble que, com tota força de natura, em té al·lucinada.
M'agrada la rosa, però l'Ovidi...
Des del far...
onatge
Bella conjunció d'elements: la teua foto (que és preciosa), el poema de Joan Salvat-Papasseit i la recitació de l'Ovidi!
Salut.
Preciosa foto, sense més! Ara veig que les roses m'agraden inclús així... Petons!
Publica un comentari a l'entrada