13 d’agost 2010

Esperança


Esperança
entre rialles i complicitats.
Horabaixa.

7 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

La cosa va posant-se interessant.
Salut i Terra

Elvira FR ha dit...

Una cançó molt maca! aquesta tampoc la coneixia...molt adient i suggeridora....m'encanten les baranes! a horabaixa o capvespre 8 sense més tempestes que les del cor)

rits ha dit...

a l'horabaixa es ceuen les coses d'un altre color, oi? fa poc que he descobert què és l'horabaixa, jo la coneixia com capvespre. m'agrada moltíssim com sona (la paraula i el post)

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

Quina cançó més maca no la coneixia!

Que tinguis molt bon estiu!

Salutacions!

Jordi Cirach

Joana ha dit...

Venen ganes d'enfilar-s'hi :)
Bona nit Fanal blue :)

joanfer ha dit...

L'esperança és allò que no podem perdre mai...
Una cançó preciosa, fanal.
Petonets!

CALPURNI ha dit...

Crec que vivint en un eterna esperança. La teua barana ho simbolitza molt bé.
Salut.