27 de setembre 2010

Despertar


Se'm desperta el desig
de retornar als àlbums endreçats,
i un indalo a la mà
per protegir-nos de les tempestes.
Les cases encalades
i el cor vestit de blau.

24 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Una fotografia preciosa! a mi em desperta el desig d'atemporalitat, de viure en el límit de l'espai temps de l'impossible, dins dels somnis, o dins la nostàlgia amb el cor .les mans, i els llavis blaus

Barbollaire ha dit...

buffff!!!
quina preciositat de paraules...

(avui, entre Carme i tu... m'esteu deixant l'ego, que l'he de portar lligat amb un cordill perquè no marxi surant pels aires...)

gràcies bonica

:¬)*******

Mortadel.la ha dit...

Com en Barbu, Fanal.
Igualet, igualet!
Bon mig dia...

Mònica ha dit...

Aquesta imatge t'atrau sense remei cap els dies blaus d'aquest raconet de cases blanques...

El poema m'ha encantat. Tot un refugi aquest lloc!

montse ha dit...

Imatge i poema els embolico perquè m'acompanyin.

Salut!!!

rebaixes ha dit...

Jurcar els teus anhels.
Un pati blau on Rossinyol
trencava esperances?
No! univers blau, latent
amb cor movent
sang de feliç princesa.
................ Anton.

novesflors ha dit...

Preciosa la fotografia i les paraules.

rits ha dit...

molt bonica foto i paraules!!
tornar a veure els àlbums és fantàstic! un munt de records. Llàstima que ara gairebé no en fem mai, d'albums de fotos (i en canvi, fem més fotos que mai)

Cèlia ha dit...

I m'adormo amb els colors
dels teus braços
que, com un paraigües de somriures
inunden els carrers guarnits
de somnis.

Joan Guasch ha dit...

...i m'imagino, darrere d'aquesta casa lluminosa, el zumzeig de les onades d'una mar en calma.

kweilan ha dit...

Paraules i imatges...sempre tant les unes amb les altres.

Joana ha dit...

Desendreça albums que en direm bé :)

fanal blau ha dit...

Elvira,
si que desperta aquesta fotografía!
El mèrit el té el fotògraf!

fanal blau ha dit...

barbollaire,
res de lligar, deixa'l volar...
un petó i gràcies per despertar-me!

fanal blau ha dit...

Anuska,

igual igual...no...
Gràcies, bonica!

fanal blau ha dit...

Mònica,

gràcies, benvinguda a refugiar-t'hi quan vulguis.

Un petó!

fanal blau ha dit...

Montse,

per a mi és un bon regal si els emboliques!

fanal blau ha dit...

Antón...
Mestre...com t'ho fas per trobar sempre les paraules?

Una abraçada mooooooolt gran!

fanal blau ha dit...

novesflors...gràcies!

fanal blau ha dit...

tens raó, rits, sort que encara en tenim uns quants que si no...oblidariem ben aviat la fotografia en paper.

fanal blau ha dit...

Cèlia,

has brodat la imatge!
Gràcies i dolços somnis!

fanal blau ha dit...

Joan,

jo també la llegeixo com una mar en calma.

Una abraçada també per a tu!

fanal blau ha dit...

kweilan,

deixo que facin i es facin còmplices!
:)

fanal blau ha dit...

Joana...el que em convé es endreçar!!!

;)