A la llum d'un fanalet: Despertar

27 de setembre 2010

Despertar

fotografía de barbollaire

Se'm desperta el desig

de retornar als àlbums endreçats,

i un indalo a la mà

per protegir-nos de les tempestes.

Les cases encalades

i el cor vestit de blau.

24 comentaris:

Elfreelang ha dit...: Una fotografia preciosa! a mi em desperta el desig d'atemporalitat, de viure en el límit de l'espai temps de l'impossible, dins dels somnis, o dins la nostàlgia amb el cor .les mans, i els llavis blaus; 27 de setembre del 2010, a les 11:18
Barbollaire ha dit...: buffff!!!
quina preciositat de paraules...

(avui, entre Carme i tu... m'esteu deixant l'ego, que l'he de portar lligat amb un cordill perquè no marxi surant pels aires...)

gràcies bonica

:¬)*******; 27 de setembre del 2010, a les 12:02
Mortadel.la ha dit...: Com en Barbu, Fanal.
Igualet, igualet!
Bon mig dia...; 27 de setembre del 2010, a les 12:17
Mònica ha dit...: Aquesta imatge t'atrau sense remei cap els dies blaus d'aquest raconet de cases blanques...

El poema m'ha encantat. Tot un refugi aquest lloc!; 27 de setembre del 2010, a les 12:35
montse ha dit...: Imatge i poema els embolico perquè m'acompanyin.

Salut!!!; 27 de setembre del 2010, a les 17:37
rebaixes ha dit...: Jurcar els teus anhels.
Un pati blau on Rossinyol
trencava esperances?
No! univers blau, latent
amb cor movent
sang de feliç princesa.
................ Anton.; 27 de setembre del 2010, a les 18:28
novesflors ha dit...: Preciosa la fotografia i les paraules.; 27 de setembre del 2010, a les 19:59
rits ha dit...: molt bonica foto i paraules!!
tornar a veure els àlbums és fantàstic! un munt de records. Llàstima que ara gairebé no en fem mai, d'albums de fotos (i en canvi, fem més fotos que mai); 27 de setembre del 2010, a les 22:40
Cèlia ha dit...: I m'adormo amb els colors
dels teus braços
que, com un paraigües de somriures
inunden els carrers guarnits
de somnis.; 28 de setembre del 2010, a les 20:15
Joan Guasch ha dit...: ...i m'imagino, darrere d'aquesta casa lluminosa, el zumzeig de les onades d'una mar en calma.; 28 de setembre del 2010, a les 20:33
kweilan ha dit...: Paraules i imatges...sempre tant les unes amb les altres.; 28 de setembre del 2010, a les 21:20
Joana ha dit...: Desendreça albums que en direm bé :); 29 de setembre del 2010, a les 0:16
fanal blau ha dit...: Elvira,
si que desperta aquesta fotografía!
El mèrit el té el fotògraf!; 29 de setembre del 2010, a les 1:12
fanal blau ha dit...: barbollaire,
res de lligar, deixa'l volar...
un petó i gràcies per despertar-me!; 29 de setembre del 2010, a les 1:13
fanal blau ha dit...: Anuska,

igual igual...no...
Gràcies, bonica!; 29 de setembre del 2010, a les 1:14
fanal blau ha dit...: Mònica,

gràcies, benvinguda a refugiar-t'hi quan vulguis.

Un petó!; 29 de setembre del 2010, a les 1:15
fanal blau ha dit...: Montse,

per a mi és un bon regal si els emboliques!; 29 de setembre del 2010, a les 1:16
fanal blau ha dit...: Antón...
Mestre...com t'ho fas per trobar sempre les paraules?

Una abraçada mooooooolt gran!; 29 de setembre del 2010, a les 1:17
fanal blau ha dit...: novesflors...gràcies!; 29 de setembre del 2010, a les 1:17
fanal blau ha dit...: tens raó, rits, sort que encara en tenim uns quants que si no...oblidariem ben aviat la fotografia en paper.; 29 de setembre del 2010, a les 1:18
fanal blau ha dit...: Cèlia,

has brodat la imatge!
Gràcies i dolços somnis!; 29 de setembre del 2010, a les 1:20
fanal blau ha dit...: Joan,

jo també la llegeixo com una mar en calma.

Una abraçada també per a tu!; 29 de setembre del 2010, a les 1:20
fanal blau ha dit...: kweilan,

deixo que facin i es facin còmplices!
:); 29 de setembre del 2010, a les 1:21
fanal blau ha dit...: Joana...el que em convé es endreçar!!!

;); 29 de setembre del 2010, a les 1:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)