Aquell migdia havíem dinat a la cuina; després de recollir i posar els plats a la pica, vam encendre la tv, mentre esperàvem el brunzit de la cafetera i ens donàvem cleques a les galtes per saber del cert que era cert el que veiem. Recordo que no donàvem crèdit a la pantalla i vam plorar.
El cafè va bullir i es van recremar els fogons.
Jo havia estat a Nova York. Encara fotografiava amb "carret" i tinc un àlbum ple de fotografies d'una ciutat que em va captivar i em té captivada.
Vaig pujar a les torres, i servo la imatge d'un jove divinament negre com el carbó que des d'una andamiatge exterior -mentre netejava els vidres- em feia ganyotes rialleres. Des de dins, li vaig demanar amb un "please" -vocalitzat en silenci i una clucada d'ulls- el permís per inmortalitzar-lo amb la càmara. L'ok no va trigar.
I tinc una rialla d'un home que neteja vidres en un pis arran del cel, que mai no sabré si ronda encara arran de terra.
Vés que em queda lluny de casa, de les finestres que m'estimo; però sempre que penso en Nova York, em sento una mica també a casa.
Potser per això, i per molt més que no ve al cas, d'uns anys ençà, l'onze de setembre se'm representa un dia trist.
Tot i que la diada de l'onze de setembre, a casa nostra, encara em proporciona una bri d'esperança.
Perquè hi continúem posant música, paraules i veus que ens fan sentir catalans del món.
Bona diada!
10 comentaris:
Bona diada.
Molt bona diada! l'altre dia van fer un reportatge a tv3 sobre aquell 11 de setembre i em va fer, esgarrifar....també va ser un dia terrible pel Xile ...Visca Catalunya!
Salut i endavant!!!
Bona Diada! :)
Bona Diada. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor...
Una encaixada amb la lluita a les mans.
onatge
BONA DIADA A TOTS,I VISCA AQUEST POBLE TAN RECONSAGRADAMENT TOSSUT¡¡¡¡
AQUELL 11-S DE N.T.,JO COMENCAVA A SERVIR EL CANALONS,SEMPRE FAIG CANANLONS EL 11 DE SETEMBRE,AMB UN XIC DE "TRUFA"RALLADA A LA BEXAMEL,QUANT ELS MEUS FILLS ES VAN ESBALOTAR DEVANT DEL TV....QUIN HORROR¡¡¡¡POBRE GENT,UN RECORD DOLORIT PER TOTS ELLS.
JUGANT AMB BCN.
El teu fanalet, segur
que els fa falta...
Que s'els ha fet fosc
i no troben casa
aquests politiquets.
...................Anton.
un petó per alleugerar la teva tristor
muaaaaa!!
Hola Fanal, ja veig que tu també et vas enamorar de Nova York !!!
Petons,
Publica un comentari a l'entrada