A la llum d'un fanalet: Amb foc lent

02 de novembre 2010

Amb foc lent

Cuinarem somnis

amanits amb olis-somriures.

Amb foc lent.

17 comentaris:

Joana ha dit...: Amb el xup-xup de fons...fins que caramelitzi...o confiti..; 2 de novembre del 2010, a les 23:37
ricderiure ha dit...: cuinar sempre fa somriure! i salivar!
tinc una olla a pressió com aquesta del mig!!!!

salute!!!; 3 de novembre del 2010, a les 0:13
Carme Rosanas ha dit...: Ja colliré un bon manat de somnis per cuinar-los amb tu... i també portaré la meva part d'olis-sopriures. :) Preciós i suggeridor ;); 3 de novembre del 2010, a les 0:26
Elfreelang ha dit...: i salpebrarem amb un polsim de bons records, un xic de nostàlgia i afegirem una dosi ben bona d'abraçades dolces i esperances menudes!; 3 de novembre del 2010, a les 0:41
Barbollaire ha dit...: ... però mai amb l'olla a pressió.

Deixem el temps precís. La cuina, com la fotografia, com la vida, és imaginació. I amor.

Petonet dolç carinyo.

:¬)***; 3 de novembre del 2010, a les 0:59
lolita lagarto ha dit...: cadascú que en porti uns quants de somnis... els amanim amb fantasia i en fem un pica-pica, que bé visitar nous somnis d'altres..!; 3 de novembre del 2010, a les 10:32
jomateixa ha dit...: L'avia, quan acabava de dinar ja deia "què farem avui per sopar?"; 3 de novembre del 2010, a les 12:02
rebaixes ha dit...: Al foc tristesa...
Encen tots els somriures
si els records volen.
................Anton.; 3 de novembre del 2010, a les 13:30
gripaublau ha dit...: I així, ben cuinats, els somnis esdevindran realitats exquisides.; 3 de novembre del 2010, a les 20:40
Joana ha dit...: Sí molt a poc a poc, que si no és així la "perola" es socarra i ho dic amb el doble sentit de la paraula, he,he.

Molt bonic i verídic!!! Puc donar fe!!!; 4 de novembre del 2010, a les 14:26
rosana ha dit...: M'agrada cuinar somnis a foc lent per treure-li tot el suc...i saborejar-los després ben tendrets; 4 de novembre del 2010, a les 17:24
rosana ha dit...: M'agrada cuinar somnis a foc lent per treure-li tot el suc...i saborejar-los després ben tendrets; 4 de novembre del 2010, a les 17:24
novesflors ha dit...: Ara mateix pose la cassola al foc, que els somnis cuits lentament són espurnes de vida.; 4 de novembre del 2010, a les 18:09
rits ha dit...: és fireta?
quin regal tan xulo!!! recordo la cuineta de fusta que tenia a casa. I com cada any em regalaven alguna peça de fireta...; 4 de novembre del 2010, a les 23:40
Maijo Ginovart ha dit...: Em posaria a cuinar ara mateix amb aquestes eines, a cuinar somnis.; 5 de novembre del 2010, a les 21:00
fanal blau ha dit...: Ha estat un plaer la cuina amb vosaltres! Gràcies!; 6 de novembre del 2010, a les 10:00
sargantana ha dit...: m'apunto la recepta..promet!

mil petons; 6 de novembre del 2010, a les 17:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)