02 de novembre 2010

Amb foc lent

Cuinarem somnis
amanits amb olis-somriures.
Amb foc lent.

17 comentaris:

Joana ha dit...

Amb el xup-xup de fons...fins que caramelitzi...o confiti..

ricderiure ha dit...

cuinar sempre fa somriure! i salivar!
tinc una olla a pressió com aquesta del mig!!!!

salute!!!

Carme ha dit...

Ja colliré un bon manat de somnis per cuinar-los amb tu... i també portaré la meva part d'olis-sopriures. :) Preciós i suggeridor ;)

Elfreelang ha dit...

i salpebrarem amb un polsim de bons records, un xic de nostàlgia i afegirem una dosi ben bona d'abraçades dolces i esperances menudes!

barbollaire ha dit...

... però mai amb l'olla a pressió.

Deixem el temps precís. La cuina, com la fotografia, com la vida, és imaginació. I amor.

Petonet dolç carinyo.

:¬)***

lolita lagarto ha dit...

cadascú que en porti uns quants de somnis... els amanim amb fantasia i en fem un pica-pica, que bé visitar nous somnis d'altres..!

jomateixa ha dit...

L'avia, quan acabava de dinar ja deia "què farem avui per sopar?"

rebaixes ha dit...

Al foc tristesa...
Encen tots els somriures
si els records volen.
................Anton.

gripaublau ha dit...

I així, ben cuinats, els somnis esdevindran realitats exquisides.

Joana ha dit...

Sí molt a poc a poc, que si no és així la "perola" es socarra i ho dic amb el doble sentit de la paraula, he,he.

Molt bonic i verídic!!! Puc donar fe!!!

rosana ha dit...

M'agrada cuinar somnis a foc lent per treure-li tot el suc...i saborejar-los després ben tendrets

rosana ha dit...

M'agrada cuinar somnis a foc lent per treure-li tot el suc...i saborejar-los després ben tendrets

novesflors ha dit...

Ara mateix pose la cassola al foc, que els somnis cuits lentament són espurnes de vida.

rits ha dit...

és fireta?
quin regal tan xulo!!! recordo la cuineta de fusta que tenia a casa. I com cada any em regalaven alguna peça de fireta...

maijo ha dit...

Em posaria a cuinar ara mateix amb aquestes eines, a cuinar somnis.

fanal blau ha dit...

Ha estat un plaer la cuina amb vosaltres! Gràcies!

sargantana ha dit...

m'apunto la recepta..promet!

mil petons