Ampla l'estança,
ample el desig.
Joc de llums i colors
de les hores promptes
on tornar a desxifrar
la màgia de l'aldarull
de les emocions
a frec de pell.
Esclat de bellesa.
...
capote, romand i jo
Fa 13 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
17 comentaris:
Els vitralls són uns grans amics de la imaginació! :)
Quina casa més bonica!
Quina porta i vitralls modernistes! M'encanta.
Una sala preciosa i unes imatges molt maques!
Petons!
uauauaua és casa teva? felicitats per l'ampla estança i si no ho és felicitats per la bellesa de les imatges i les paraules!
Elfree m'has tret les paraules!
Quina passssaaaaaaaaaaada!
Puc seure?
uauuuu!!!!
És teu el poema? Penso que és difícil de fer. Les fotos molt maques
M. Antònia,
el poema l'he escrit aquest migdia. Les fotos són fetes d'aquest matí!
Gràcies per venir!
ricderiure!
jo també he fet uauuuuuuuu...:)
Mortadel·la, hi tant que sí!
Com si estéssis a Can Raspall (que és com és diu aquesta casa Modernista).
La meva té un altre estil. Però estil...en té...jejeje...
Elfreelang!
a veure...sóc una treballadora pública...el sou no dóna per determinades adquisicions...oi que m'entens?
És Can Raspall (una de les moltes cases Modernistes de La Garriga).
Això sí, és preciosa!
Una abraçada!
Rita,
és un espai acollidor! ;)
Un petó!
novesflors,
m'encanten aquests espais. Són ben bonics i els vitralls...
Carme,
Quan hi he anat, he pensat...de veure-la la Carme ja estaria dibuixant-la!
Una abraçadeta!
Clídice,
tens raó, desperten.
Espero que ara ja dormis després de tannnnnnta PAC! ;)
Un petó!
Però...què cosa més bonica, no? Ja m'agradaria a mi despertar a llocs així, ja... D'on has tret tal meravella?
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada