10 de novembre 2010

Complicitats genuïnes

Ja són tardors,
reviscolen flames.
Complicitats genuïnes.
...
Tardors petites
amaguen tresors vermells.
Complicitats
entre dolls de paraules
ens endrecen món.

carme 
...
Quina meravella!
amb les fulles, la tardor,
clama al vent, l'enyor. 

Joana 
...
Quan la tardor arriba,
tot canvia de color
algú mira i sospira.
 
montse 

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Quins colors!!!

Carme Rosanas ha dit...

M'enduc la foto, i també la complicitat.

Gràcies pel regal! :)

Tardors petites
amaguen tresors vermells.
Complicitats
entre dolls de paraules
ens endrecen món.

Elfreelang ha dit...

Una foto molt maca! ei és arboç? estic sense sopar i no tinc la vista clara! galzeran?

fanal blau ha dit...

Kweilan,

si, són especials. Colors de tardor, oi?

Carme,

d'acord, segur que el dibuix realçarà amb escreix la bellesa.
una abraçada i gràcies!

Elfreelang,
m'has fet riure...jo quan tinc gana em protesten el budells, però de moment a la vista no hi he trobat cap símptoma de pèrdua...:)
Sí senyora, és un galzeran i en tinc uns quants que estan més macos que aquest. Però en aquest racó la llum era especial.
Una abraçada i molt bon profit...:)

Joana ha dit...

Molt bonic, te'n deixe un altre sobre la tardor;

Quina meravella!
amb les fulles, la tardor,
clama al vent, l'enyor.

montse ha dit...

Quan la tardor arriba,
tot canvia de color
algú mira i sospira.

fanal blau ha dit...

Joana i montse, gràcies per la companyonia.
Una abraçada!

rits ha dit...

i l'hivern s'acosta!