18 de novembre 2010

Llangor

Llangor d'amagar-nos pels racons
buscant els blaus.
Tornar a jugar.

12 comentaris:

Carme ha dit...

Uf! la combinació perfecta d'imatge, paraules i música belluga emocions boniques. Fantàstic post, fanalet!

Joana ha dit...

Molt bonic, ens endinses pels blaus i pel desig de jugar un altre cop.
Hi sóc amb Carme, la combinació és perfect

Tonina ha dit...

Un apunt ben arrodonit!
Preciós, fanalet.

lolita lagarto ha dit...

jugar a fet i amagar.. 1 2 3 ja!
quins records més preciosos!
unes voltes amb uns blaus molt subtils, on és?

Mònica ha dit...

El millor és no oblidar-se mai de jugar! i amagar-se en els blaus ha de ser tota una experiència.

Jo també vull venir a jugar sota les voltes!

novesflors ha dit...

A mi m'has fet pensar en el joc de l'amor...

fanal blau ha dit...

novesflors,

té molt d'amorós...sí! :)

fanal blau ha dit...

Mònica,

jugar és, sense dubte, una de les millors vivències.
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

lolita,

la subtilesa dels blaus...sempre m'atrapa!
És al Museu Picasso.
Un espai preciós!
Segur que el coneixes.

fanal blau ha dit...

Moltes gràcies, Tonina.

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Joana...venint de vós...gràcies! :)

fanal blau ha dit...

carme,
mentre es belluguin emocions boniques...la mar de bé!
I la mar, és blava! :)