15 de novembre 2010

Danso


Qui diu que no es pot?
Qui s'atreveix?
Qui nega el somnis?
Si no tinc cames,
tinc braços
si tinc desig.
Sense desenfocaments.
Danso.



15 comentaris:

GEMMA ha dit...

I tan que si, la dansa és moviment, els límits els posa cadascú.

Carme ha dit...

Impressionant!

novesflors ha dit...

Quina meravella!

(Paraula comprovació CORCUL)

kweilan ha dit...

Un espectacle fascinant!

rosana ha dit...

La voluntat i el desig tot ho pot!

lolita lagarto ha dit...

impressionant!
aquest estiu vaig veure un concert de música africana boníssim, els músics saltaven literalment de la cadira de rodes empesos per el ritme i la musicalitat... bestial!

Mònica ha dit...

En l'ésser humà no hi han límits, només aquells que un mateix es posa.

M'ha agradat molt aquest apunt!

rits ha dit...

anava a dir que m'agradava especialment la tercera, però les darreres són fantàstiques!! superació i aconseguir el que realment vols.

Elfreelang ha dit...

Molt plàstic poètic amb un punt de salvatgia....i un crit de llibertat al moviment de la vida!

jomateixa ha dit...

preciós

sànset i utnoa ha dit...

Ufffff...

docns crec que jo no podria.

*Sànset*

Anònim ha dit...

DONCS ENDAVANT¡¡¡QUE LA MUSICA ACORONI LA TEVA DANSA.
JUGANT AMB BCN.

Joan Guasch ha dit...

Per sort, cada dia més la humanitat té la necessitat de sentir-se lliure. Alguna cosa està canviant dins del cervell global. Aquestes mostres de voluntat aniran éssent cada dia més habituals, ja ho veureu.

Cèlia ha dit...

M'encanta aquesta sensació de moviment!

fanal blau ha dit...

Cèlia, Joan, Jugant...(ja t'enyorava),Sànset, jomateixa, Elfreelang, rits, Mònica, lolita, rosana, kweilan, novesflors, carme, Gemma.
Gràcies.

Les fotos estan molt desenfocades; no són bones, però si que per a mi transmetien una mica el que volia expressar.
El moviment. Aquest espectacle de dansa integrada, preciós, rigorós i impactant, d'un treball que et sacseja i et fa entendre que no hi ha límits ni "limitacions" quan hi ha desig.
I com vaig deixar dit en un post:
hi ha molt per fer, però tot és possible.

Us asseguro que si l'any vinent tornen a venir, en faré ressó perquè val la pena veure'ls.

Una abraçada per a tots i totes!