20 de novembre 2010

Dia Internacional de la Infància

15 comentaris:

kweilan ha dit...

Unes imatges que fan reflexionar i que a la vegada posen trist perquè realment és així.Els nens moltes vegades estan amb nosaltres i no ens adonem que ens estan observant. Bon cap de setmana!

Carme ha dit...

Sí és trist, molt trist que els nen rebin alguns models... i en reben tants de dolents, tantíssims, que encara no sé com se'n surten tant bé! (Els que se'n surten, clar! que n'hi ha molts que no se'n surten)

Bon cap de setmana.

XeXu ha dit...

Uf, quin vídeo, gairebé se'm salten les llàgrimes. Sí que és per pensar-hi, sí.

Rita ha dit...

Els pels de punta!

Seria bo que el veiessin tots els pares aquest vídeo...
Petons, fanal!

iruna ha dit...

ufff, fanaleta...

pell de gallina.

saps què té la sara a la taula, davant de la tele? un teclat que ja no funciona, i un ordinador de joguina, mentre jo t'estic escrivint este comentari...

un vídeo tan real com la vida mateixa, me catxis.

una abraçada, bonica

Guspira ha dit...

Abans ho deia a ca'l Xexu, els nens busquen un exemple a seguir i aquest vídeo reflecteix molt bé la idea. Encara recordo el primer cop que vaig veure aquest anunci, em va impactar molt i em va fer pensar molt també. Espero que hagi fet pensar a molta més gent...
Una abraçada!

novesflors ha dit...

L'educació a les escoles és molt important però, i quan els nens arriben a casa?, quin panorama hi tenen?. De vegades, ben lamentable.
Però el vídeo ens hauria de fer reflexionar a tots.

fanal blau ha dit...

novesflors,

és més que evident que no podem delegar a l'escola determinades coses. L'escola és un dels espais socialitzadors, educadors i de convivència; jo crec que "la casa" és on s'estableixen les arrels.

una abraçada, noia!

fanal blau ha dit...

Guspira,
a mi em va impactar. Els nens són esponges captadores i receptores.
Si que fa pensar, si.

Gràcies per venir!

fanal blau ha dit...

iruna,

la sara et mira, t'observa, creix, juga, t'imita i no t'imita.
Em fa somriure imaginant-la amb el teclat espatllat i l'ordinador de joguina. Sap jugar. I té sempre el teu carinyet i l'abraçada. O sigui que...me catxis algunes cosetes...però moltres altres...què bé!!!

un petó, bonicatutambé!

fanal blau ha dit...

rita,


crec que va bé de veure'l. És tan gràfic que desperta...:)

fanal blau ha dit...

Xexu...és cert, desperta emocions. Està bé. Que les desperti i ens faci...també pensar en...

fanal blau ha dit...

Carme,

com que tu i jo "som persones positives"...estem per ser positives, oi?
Anirem fent, i posarem granets de canvi! :)

fanal blau ha dit...

Kweilan,

els nens ens superen amb escreix la capacitat de percebre!!!
I si ens veuen llegir...millor que millor! ;)

Una abraçada!

jomateixa ha dit...

A mi també se m'ha posat la pell de gallina...