A la llum d'un fanalet: Damunt de tu només les flors

01 de novembre 2010

Damunt de tu només les flors

14 comentaris:

onatge ha dit...: Que els pètals li abriguin la nuesa...

Des del far una abraçada.
onatge; 1 de novembre del 2010, a les 15:55
Carme Rosanas ha dit...: Que ens abriguin també la nostra... (nuesa de les absències)

Una abraçada.; 1 de novembre del 2010, a les 19:00
Elfreelang ha dit...: Només les flors i els pètals com dits per agafar-te la mà ja immòbil per a sempre i el somriure congelat a la cara, retingut a la retina....només les flors i el seu perfum per acompanyar-te en el viatge a la terra del mai més on tots dormen i somien que somien i que dormen un somni etern i pacific ....i només les flors i la memòria i no saber mai més res que tot allò que ja sabíem....flors i records i instants de vida i de mort.... i ara després de tant llarg comentari ( m'he embalat) una gran Abraçada !!!; 1 de novembre del 2010, a les 20:40
kweilan ha dit...: Una frase que diu moltes coses...; 1 de novembre del 2010, a les 22:33
Joana ha dit...: Sempre són un bon regal, les flors. Ajuden en els moments bons i els no tant bons. Un bàlsam?
Bona nit Fanalet!; 1 de novembre del 2010, a les 23:52
lolita lagarto ha dit...: les flors a vegades són la presència de l'absència..és però una presència amable..; 2 de novembre del 2010, a les 10:15
Mònica ha dit...: Em recorda al desig de John Keats, proper a la seva mort, on deia que no hi ha res més bonic que jeure on creixen les flors.

M'ha arribat a l'ànima aquest...; 2 de novembre del 2010, a les 13:32
Joan Guasch ha dit...: Hi ha barreges perilloses: aquestes imatges precioses amb la música preciosa i aquesta hora de la tarda, en que el sol ja s'ha post i per la finestra la llum va minvant i pinta una ratlleta vermellosa a ponent mentre el mestral, avui moderat, remou els garrofers i fa anar de bòlit algun tallarol que no sap com refugiar-se... Ai! (sospir).

Per cert, heu provat d'escoltar les dues versions de la cançó alhora?; 2 de novembre del 2010, a les 17:54
zel ha dit...: Hi ha moments en els quals millor el silenci i les imatges... Un petonàs.; 2 de novembre del 2010, a les 19:40
Mortadel.la ha dit...: SEnzilles flors i preciosa música...
No fa falta més. Una delícia plena de pau.
Com ha de ser.
Petonàrros grans i la meva forta abraçada, Fan.; 2 de novembre del 2010, a les 19:49
Mortadel.la ha dit...: Dos bons elements l'Aragall i la Victòria dels Àngels...; 2 de novembre del 2010, a les 19:52
Vicicle ha dit...: Mompou és un dels meus músics preferits. Aquest cicle sobre poemes de la Clara Janés té una intimitat passional en la seua versió original de piano i veu que amb l'acompanyament d'orquestra perd en part, tot i les grans veus de l'Aragall i la Victoria. Les imatges són molt delicades.; 2 de novembre del 2010, a les 22:13
Sauze ha dit...: qué flores más acogedoras...me encantan.
un besito.; 4 de novembre del 2010, a les 23:29
Maijo Ginovart ha dit...: Que bonic, tot.; 5 de novembre del 2010, a les 21:02

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)