Ja conec el vídeo, és bonic això de les abraçades... tot i que en algunes queden ben socarrimats, però... tot està bé si acaba bé! Aquest és el secret, Trini dixit, i té tota la raó.
tant senzill i complicat, però potser sí el secret. Potser si que hem d'aprendre a fer-ho més fàcil. una abraçada estimadora!
carme,
ara comentàvem el video amb una amiga...i evidentment tot no és tan fàcil com les "abraçades"... Cadascú fa una lectura del que rep; però tot i "l'utopisme" d'aquests dibuixos animats, la cosa és més complexe que això... hi ha qui vol ser abraçat, hi ha qui no, hi ha qui abraça massa i l'abraçada el pot ofegar i es socarrima, i hi ha qui per abraçar no deixa que l'abracin...
De tota manera, com diu la Trini, jo si estic convençuda que en estimar està el secret.
"No només s'abraça amb el cos. S'abraça amb els ulls, amb el somriure amb les paraules, amb el silenci, amb les rialles. Posar límits, els acords i els desacords poden ser fortes, bones i nodridores abraçades. Tot el que surt del cor i es fa amb amor es una abraçada"
Gràcies!
barbollaire,
una abraçada de les d'aquí està el secret, o sigui...de les que estimen i no fan mal...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
6 comentaris:
Si senyora..., has donat en el clau. Tant senzill i tant complicat alhora com estimar. Només estimar.
Aquest és el secret.
Ja conec el vídeo, és bonic això de les abraçades... tot i que en algunes queden ben socarrimats, però... tot està bé si acaba bé! Aquest és el secret, Trini dixit, i té tota la raó.
Trini,
tant senzill i complicat, però potser sí el secret. Potser si que hem d'aprendre a fer-ho més fàcil.
una abraçada estimadora!
carme,
ara comentàvem el video amb una amiga...i evidentment tot no és tan fàcil com les "abraçades"...
Cadascú fa una lectura del que rep; però tot i "l'utopisme" d'aquests dibuixos animats, la cosa és més complexe que això...
hi ha qui vol ser abraçat, hi ha qui no, hi ha qui abraça massa i l'abraçada el pot ofegar i es socarrima, i hi ha qui per abraçar no deixa que l'abracin...
De tota manera, com diu la Trini, jo si estic convençuda que en estimar està el secret.
Estàs guapota a la foto, eh?
una abraçada!
completament d'acord...
estimar és el secret...
després es "verbalitza" i/o "s'exterioritza" de la millor manera que es pot, se sap, et deixen...
però ben trist és per aquells que no en saben, no poden, no els deixen, o no saben percebre-ho...
(quin rotllo, carinyo, perdona...)
ah! i tens tota la raó del món... està bonica, bonica, bonica.
una abraçada sense límits
un petonet dolç, nina
:¬)******
(ps. com que "mentia" com paraula de pas? X¬DDDDD)
un video que m'ha commogut. Vinga, una abraçada!
Rebo "off the blog" el següent comentari...
"No només s'abraça amb el cos. S'abraça amb els ulls, amb el somriure amb les paraules, amb el silenci, amb les rialles.
Posar límits, els acords i els desacords poden ser fortes, bones i nodridores abraçades.
Tot el que surt del cor i es fa amb amor es una abraçada"
Gràcies!
barbollaire,
una abraçada de les d'aquí està el secret, o sigui...de les que estimen i no fan mal...
montse/arare,
gairebé per fer un fòrum...
una abraçadeta?
Publica un comentari a l'entrada