A la llum d'un fanalet: Trona

01 d’octubre 2009

Trona

Trona.
M'agrada l'olor de l'atmosfera.
Els primers gotellims d'aigua.
Aquest suau dringar de fulles.

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...: Jo no puc evitar que el tro i el llamp em facin por....històries que em contava l'àvia hi deuen influir...això sí l'aroma especial de la terra i de l'herba just acabat de ploure és un perfum deliciós; 1 d’octubre del 2009, a les 21:56
fanal blau ha dit...: Al final, Elvira, han estat quatre gotes.
La teva àvia devia ser una dona sàvia, i probablement en tenia coneixement de les conseqüències dels llampecs. Jo fins fa quatre dies, no n'era conscient del perill dels llamps, i m'agradava sortir al ras.
Qui en sap, diu que s'ha de ser més prudent.

Sempre es pot ser una mica més pacient, esperar una estona a que amaini la tempesta i sortir a passejar buscant l'aroma.; 1 d’octubre del 2009, a les 22:18
kweilan ha dit...: A mi també m'agrada l'olor de les tempestes. La foto, fantàstica!; 1 d’octubre del 2009, a les 22:19
Carme Rosanas ha dit...: A mi m'agraden les tempestes i els trons i els llamps... i també l'olor de la pluja. I també el teu pooema.; 1 d’octubre del 2009, a les 22:49
Núr ha dit...: L'olor de terra; de terra humida per la pluja...; 2 d’octubre del 2009, a les 12:19
Montse ha dit...: hmmm... ja t'ho ha dit la Carme :)

subscric les seves paraules des de la primera fins l'última ;); 3 d’octubre del 2009, a les 13:11
fanal blau ha dit...: Noies...gràcies!; 6 d’octubre del 2009, a les 22:18
Sauze ha dit...: para mi no hay nada más agradable que el olor que desprende esa atmosfera cuando llueve... me encanta ese frescor, uno renace.; 8 d’octubre del 2009, a les 23:32

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)