01 d’octubre 2009

Trona

Trona.
M'agrada l'olor de l'atmosfera.
Els primers gotellims d'aigua.
Aquest suau dringar de fulles.

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Jo no puc evitar que el tro i el llamp em facin por....històries que em contava l'àvia hi deuen influir...això sí l'aroma especial de la terra i de l'herba just acabat de ploure és un perfum deliciós

fanal blau ha dit...

Al final, Elvira, han estat quatre gotes.
La teva àvia devia ser una dona sàvia, i probablement en tenia coneixement de les conseqüències dels llampecs. Jo fins fa quatre dies, no n'era conscient del perill dels llamps, i m'agradava sortir al ras.
Qui en sap, diu que s'ha de ser més prudent.

Sempre es pot ser una mica més pacient, esperar una estona a que amaini la tempesta i sortir a passejar buscant l'aroma.

kweilan ha dit...

A mi també m'agrada l'olor de les tempestes. La foto, fantàstica!

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'agraden les tempestes i els trons i els llamps... i també l'olor de la pluja. I també el teu pooema.

Núr ha dit...

L'olor de terra; de terra humida per la pluja...

Montse ha dit...

hmmm... ja t'ho ha dit la Carme :)

subscric les seves paraules des de la primera fins l'última ;)

fanal blau ha dit...

Noies...gràcies!

Sauze ha dit...

para mi no hay nada más agradable que el olor que desprende esa atmosfera cuando llueve... me encanta ese frescor, uno renace.