10 de març 2010

15senseOvidi




A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

18 comentaris:

onatge ha dit...

A casa l'Ovidi fa molts anys que canta. Tenim un poema seu escrit a la paret. La meva filla té la seva fotografia a l'habitació. Llàstima que fa 15 anys que està de vacances... El seu esperit encara és viu i necessari. Al mòbil hi porto la caçó M'aclame a tu. M'encanta rebre trucades... Una cançó que em té seduït per la força de l'Ovidi i la lletra de l'Estellès.

Una abraçada.
onatge

Calpurni ha dit...

Gràcies Fanal blau per unir-te a l'homenatge a Ovidi. S'ho mereix. És una llàstima que ací, al País Valencià, haja estat tan menyspreat per les "autoritats". També he de dir que molta gent com jo l'ha estimat des de la primera vegada que escoltà una cançó seua.

Elvira FR ha dit...

ja fa 15 anys? com passa el temps...Homenatge a Teresa , la fera ferotge....gran i tendre Ovidi que em fa l'efecte que mai ha estat prou valorat com es mereixia, com es mereix...

Carme ha dit...

Gràcies per l'homenatge a Ovidi, mai no serà tant recordat com es mereix. 15 anys...

El recordo al'escenari, sempre impactant i colpidor, emocionant fins a posar la pell de gallina.

Deixo el comentari i ara vaig a escoltar els teus vídeos...

kweilan ha dit...

He obert el teu bloc sense mirar el títol i quan he vist la foto de l'Ovidi m'ha sabut un greu de sobte...m'agradava tant!

Anònim ha dit...

GRACIES FANAL:
LA MORT RUIN.....
EL RECORD FIDEL....
L'ANYOR DE LA SEVA ANIMA.
JUGANT AMB BCN.

Mortadel.la ha dit...

Avui, una mica tard, Fanalet!
Les lletres tenen una potència! Jo em quedo amb aquest trosset...

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?

Bon homenantge...

fanal blau ha dit...

onatge, un poema a la paret?
Deu quedar una paret ben bonica...amb l'Ovidi acompanyant-vos.

M'aclame a tu, a mi també em té ben seduïda; també hi ha una versió preciosa cantada per en Toti Soler i l'Esther Formosa, t'agradarà ben segur!

una abraçada!

fanal blau ha dit...

Calpurni,

gràcies a tú! jo també me l'estimo! :)

fanal blau ha dit...

Possiblement no, Elvira!
I com apuntava Calpurni, de vegades la protesta no agrada.
Ens queda la tendresa!

fanal blau ha dit...

Impactant i colpidor, Carme, crec que l'has definit prou bé!

fanal blau ha dit...

Kweilan...
a mi m'agrada tant, encara!
Afortunades que podem continuar escoltant-lo!

una abraçada!

fanal blau ha dit...

JUGANT AMB BCN,

UN ENYOR AMB UN SOMRIURE, D'ACORD?
GRÀCIES PER VENIR!

fanal blau ha dit...

Mortadel·la, mira, mai no és tard!
Regust de res?
No, dona, regust de les seves cançons i les seves paraules.

:)

novesflors ha dit...

Bon homenatge, et deixe el comentari una mica tard però no done a bast a seguir-vos a tots...

L'Ovidi el tinc molt present tot i que ...això del poema a la paret de l'onatge m'ha colpit.

onatge ha dit...

fanal blau i noves flors, la poesia que viu a la paret de l'estudi cambra de la meva filla amb lletra d'ella mateixa és aquesta:

Un pensament però,
per aquells que encara estaran
junts a tots i tots junts.

Per aquells que encara estan
tan lluny però tan a prop,
tan a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure
morint a cada instant.

Ovidi Montllor

I a la paret del costat hi ha una dotzena de fotografies, entre elles la de l'Ovidi, la Maria Mercè Marçal, la Frida kalho, entre d'altres...
També vam tenir el plaer de poder anar al Mercat de les flors en l'homenatge a l'Ovidi.
Ja m'he fet prou pesat.

Una abraçada.
onatge

fanal blau ha dit...

onatge, gràcies!
deu ser una estança preciosa, tan ben acompanyada!

bon dia i una abraçada!

Empar ha dit...

Un dels més grans artistes que ha donat aquesta terra! Únic, insubstituïble, però el durem sempre amb nosaltres, fent-li justícia.