A la llum d'un fanalet

Paraules adormides,

a recer del sol de març,

assegudes buscant la terra.

Espaiades en els fulls,

esponjades damunt les fulles,

com un coixí acollidor

fent-se costat i companyia.

Paraules en silenci,

xerraires o discretes.

Procurant-se un espai

i el tacte d'unes mans i uns dits

de passar pàgines,

i uns ulls que hi fixin la mirada.

I un somriure que s'escapi

-o tal volta una rialla-

I una emoció compartida,

o aigua de sal

escapolint-se galta avall.
Àvides de ser llegides.