A quarts de sis he llegit a la premsa d'ahir, que estava en el darrer tram. A mig matí, m'ha arribat la notícia que havia mort.
Li dedico un somriure a la notícia trista; però tots acabarem per morir-nos un dia o un altre. I, malgrat aquell "mai no toca" del no voler dels que es queden, ha tingut 89 anys de camí.
"El camino", el que ens va escriure, a mi em va fer estimar la lectura. I després vaig continuar estimant-la i estimant-lo.
Gràcies, senyor Delibes!
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
7 comentaris:
Jo ,a part dels seus llibres convertits en pel.lícula, em vaig llegir, quan era jove ,la seva primera Novel.la, que va guanyar el premi Nadal: La sombra del ciprés es alargada ....que em va impressionar i agradar molt....lamento la seva mort perquè crec que era a part d'un bon escriptor una persona íntegra i noble...
No he llegit res d'aquest bon home. Ara, la ple "Los santos inocentes" va impaxctar-me d'allò més.
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com
Ultimament havia llegit coses seves i era un mestre, un diví mestre.
Es trobran amb el meu fill i faran petar la xerrada, no crec que es barallin per l'idioma, els dos sabien caminar amb cura pels endorrials, a més el Miquel va voler que es traduis per veure com sonava.Gran persona, gran esperit. Anton.
M'agrada el teu comentari, fanalet, 89 anys de camí, ja és tot un camí i si és ple com el seu, què més podríem demanar?
M'agrada el teu homenatge. És "com cal" :)
Una coincidència sorprenent. Veig, ara mateix, que has penjat el teu post sobre Delibes unes quantes hores abans que jo. Et visito pel teu comentari al meu blog i veig amb alegria que hem coincidit tant en la foto como en la cita del llibre "El Camino" i amb l'agraïment al Mestre.
Seguirem, com molt bé dius, al costat d'ell, a través dels seus llibres.
Salut.
Quin apunt més entranyable, Fanalet. I és que la seva persona, deia, parlava molt d'ell mateix, no trobes?
Publica un comentari a l'entrada