09 de març 2010


4 comentaris:

onatge ha dit...

La guitarra reposa. Silenci a la veu de la cançó. Les columnes són el testimoni mut... La guitarra mira el cel, i té fred sense les mans que l'acaricien i la fan cantar... Premo el play, i la música dóna vida a cada sensació. Amb els ulls clucs el silenci i jo, dos vells amics...

Una abraçada amb guitarra.
onatge

Carme ha dit...

El so completa la imatge, és com una promesa o esperança dvant qualsevol silenci... un dia ...

Cris ha dit...

I el plateret? o amb les monedes a anat a buscar-se un entrepà? Bona foto, bon tema.... Petons reina :)

mai ha dit...

El context hi acompanya, però on és l'artista ?