30 de març 2010

Et vaig veure al cafè


Et vaig veure al cafè... Ja portava estona absorta amb els blaus de les parets i el blaus imaginats de la mar que m'havia acompanyat aquell matí. Mastegava distretament un entrepà, sense massa fal·lera. Com si a cada mossegada se'm representés de nou, amb lentitud, un paisatge gairebé de somni.
Estaves a la barra demanant una cervesa. D’esquenes, t’escoltava la veu. Seductorament greu. Em va provocar un somriure la coincidència dels colors que impregnàven el migdia. Sonava un blues de John Lee Hoocker. Et vas tombar per mirar-me i m’arribà un regust de salabror. Els teus ulls eren blaus.



 Aportació al projecte literari col·lectiu lletrAtura del blog Ad'Art d'un relat amb 100 paraules.

14 comentaris:

Mònica ha dit...

Aquests dies blaus sempre tenen gust a sal. Crec que he d'anar més sovint al cafè.

Que tinguis uns dies plens de sol i mar!

barbollaire ha dit...

jo també et vaig veure en un cafè...

:¬)**

(Cal que et digui que foto i paraules sensacionals???)

Petonet dolç :¬)*

(paraula de pas: barna. A veure si la propera pot ser Gràcia!!! X¬DDD)

Elvira FR ha dit...

un relat pintat de blau on fins i tot la mirada és blava...m'ha agradat moolt....em semble que m'apuntaré a veure a algú en aquest cafè...

Mortadel.la ha dit...

Ara pensava: però si és el mateix bar de la veïna Carmeta!(per cert, molt dolenta ella :( ) I ara també em mirava l'entrepà. Sóc molt xafardera... de llom? I aquest cafè tant bonic, on és? I aquesta mirada blava? Bones imatges i paraules!

Cris (V/N) ha dit...

Que maco el relat, i la fotografia, és un lloc per prendre un bon cafè i xerrar a cau d'orella amb algú estimat, oi? Un petó :)

zel ha dit...

Molt bonic el teu relat, gràcies a aquest, jo també hi col.laboro! Merci, petons!

novesflors ha dit...

No podia faltar el blau en el teu relat, fanal blau :)

kweilan ha dit...

Molt bonic.

mai ha dit...

Encertadíssim tot el context i amb pinzellada de blau, és clar!

Joana ha dit...

Conec la foto del Concurs de fotografia...
Preciós el blau i boníssim l'entrepà!

lolita lagarto ha dit...

El blau és també el meu color fanalet, m'ha agradat molt el relat.
Per cert, m'he perdut alguna cosa? jo no hi veig cap foto! potser són ironies, no sé...

zel ha dit...

Saps què???? SAPS QUÈ???? És el llibre que m'acomanya des d'inici de curs, el duc arreu, en faig una lectura lenta i hi estic ben d'acord en moltes de les grans veritat que escriu!!!! Gràcies, ja veus, cors junts! Petonassos!

Nits ha dit...

Ara també li comentava a l'ELVIRA, el complicat que és poder fer un relat curt, sobre un tema determinat i amb menys de 100 paraules i que sigui bonic.
Missió comperta Fanal Blau.

El teu relat em porta el regust de la sal del mar i l'atzur de les seves aigües i calma.
Bon relat!

Carme ha dit...

Doncs venen ganes d'anar de cafè en cafè, aquests dies. :)