Un personatge que es troba a faltar. Deia les coses clares i amb un sentit de l'humor envejable. No hi ha ningú que digui el que deia ell, ara els que ho podrien dir estan lligats per un sou una subvenció una administració... Sovint veig els seus espectacles en dvd, i és fenomenal.
Un bonic record per ell. A mi em fascinava la seva capacitat de convertir en humor qualsevol situació, per seriosa que pogués ser i fer la que gent rigués amb ell. Que pocs són els que ho saben fer. Tenia un no-sé-què especial. Espero que sigui on sigui estigui envoltat de somriures.
El vaig veure per últim cop en un bar de la Barceloneta esmorzant, amb el diari a sota el braç i rient. Poc després vaig saber que estava malalt. El vull recordar així :)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
RECORDAR AMB UNA RIALLADA....QUINA VIDA MES BEN APROFITADA....
JUGANT AMB BCN.
jo he aprofitat aquest cap de setmana per llegir el seu darrer llibre...* m'en vaig* i tambe ha estat inevitable riure...com sempre
potser la millor manera de recordar.lo. no?
bona nit
Un sentit record.
un personatge entranyable, agut, irònic....gràcies pel vídeo és com si encara estigués aquí!
M'encantava.sempre ric amb les seves cose. Gràcues per recordar a aquest mag.
Un personatge que es troba a faltar. Deia les coses clares i amb un sentit de l'humor envejable. No hi ha ningú que digui el que deia ell, ara els que ho podrien dir estan lligats per un sou una subvenció una administració...
Sovint veig els seus espectacles en dvd, i és fenomenal.
Una abraçada.
onatge
Bona nit!
Un bonic record per ell. A mi em fascinava la seva capacitat de convertir en humor qualsevol situació, per seriosa que pogués ser i fer la que gent rigués amb ell. Que pocs són els que ho saben fer.
Tenia un no-sé-què especial. Espero que sigui on sigui estigui envoltat de somriures.
El vaig veure per últim cop en un bar de la Barceloneta esmorzant, amb el diari a sota el braç i rient.
Poc després vaig saber que estava malalt.
El vull recordar així :)
No hi ha altra manera de recordar-lo... rient!
D'acord amb la Carme. Era genial.
Una llàstima...
Publica un comentari a l'entrada