Deixa sortir els anhels, que aletegen per dintre i per fora, pessigolles que t'acaronen el cor, i fes crèixer el somni, fins l'infinit, fins l'impossible... Bons somnis Fanalet!!
SOTA LA CALMA XIXA D'UNA TARDA D'ESTIU,SOTA L'AMODORRAMENT DIGESTIU,QUINA SORT SENTIR PESSIGOLLES.....AMUNT I AVALL....FINS LA PUNTA DEL DIT GROS..... JUGANT AMB BCN.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
5 comentaris:
I que bo que sempre hi hagi pessigolles!
Bona nit!
Doncs sí, que no faltin les pessigolles!
De vegades quan voldríem pessigolles, costen de trobar-les, i altres vegades ens les busquen quan no les volem... Una fotografia que treu l'alè...
Des del far una abraçada.
onatge
Deixa sortir els anhels, que aletegen per dintre i per fora, pessigolles que t'acaronen el cor, i fes crèixer el somni, fins l'infinit, fins l'impossible...
Bons somnis Fanalet!!
SOTA LA CALMA XIXA D'UNA TARDA D'ESTIU,SOTA L'AMODORRAMENT DIGESTIU,QUINA SORT SENTIR PESSIGOLLES.....AMUNT I AVALL....FINS LA PUNTA DEL DIT GROS.....
JUGANT AMB BCN.
Publica un comentari a l'entrada