A la llum d'un fanalet: Regalar

14 de setembre 2010

Regalar

Regalar somriures,

un got d'aigua o un bon dia.

I esperar.

29 comentaris:

jomateixa ha dit...: fa recordar aquells temps en que les avies i les mares cosien i xerraven a les entrades mentre els nens jugaven al carrer. Ara ja no ens queda temps per perdre, i gairebé ni els nens tenen temps de correr pels carrers.; 14 de setembre del 2010, a les 9:25
montse ha dit...: Quanta emoció que desperta un somriure.; 14 de setembre del 2010, a les 9:48
Carme Rosanas ha dit...: fanalet, esperar amb un bon dia, amb un got d'aigua i amb un somriure, em sembla que se'm farà agradable. Una bona espera.

Que tinguis molt bon dia, fanalet.; 14 de setembre del 2010, a les 10:13
lolita lagarto ha dit...: la tranquil·litat de ser-hi sense més, somriures i converses...
m'agrada!; 14 de setembre del 2010, a les 10:59
Mònica ha dit...: El teu poema és el regal més bonic que he rebut avui. Gràcies. Són tan necessàries les petites coses, els gestos senzills, les mirades autèntiques. No cal res més si pots viure des del cor...; 14 de setembre del 2010, a les 11:09
Anònim ha dit...: Els somriures són, possiblement, la millor expressió corporal.
M'encanten.

(tocarà seguir aquest blog...)
:); 14 de setembre del 2010, a les 12:20
rebaixes ha dit...: Somriu sola la cadira...
Espera conversa plena
de les pedres, del carrer...
de les orenetes...!
Totes li diuen, li parlen,
assegudes diuen queixes...
i que saben el que passa
dia a dia, segle a segle.
..................... Anton.; 14 de setembre del 2010, a les 15:19
onatge ha dit...: És veritat fanalet, el regal d'una mirada, l'abraçada d'una paraula, la cançó d'un silenci..., la companyia d'una mà.

Des del far una abraçada.
onatge; 14 de setembre del 2010, a les 15:36
novesflors ha dit...: Un ramell de somriures és un molt bon regal.; 14 de setembre del 2010, a les 17:09
Mortadel.la ha dit...: Amb un somriure ja estic contenta, Fanal. Seuré una estona a la cadira per veure si me'n dediquen algun més. ;-); 14 de setembre del 2010, a les 17:45
Montse ha dit...: un somriure també per tu.

I aquesta cadira fa un goig, que convida a asseure-s'hi!; 14 de setembre del 2010, a les 21:49
kweilan ha dit...: Aquesta cadira té vida. Sembla clar que espera algú.; 14 de setembre del 2010, a les 22:47
fanal blau ha dit...: jomateixa,

cert, les cadires a l'eixida de casa; es feia més vida de carrer...
Ara als nens, sovint no els deixem córrer...

:); 14 de setembre del 2010, a les 23:15
fanal blau ha dit...: Montse,
els somriures sempre en desperten, sí!

Un somriure!; 14 de setembre del 2010, a les 23:16
fanal blau ha dit...: Bona nit, Carme!
Jo també desitjo que hagis tingut un bon dia! De "trèvol"?

;); 14 de setembre del 2010, a les 23:17
fanal blau ha dit...: lolita,

sovint hi ha raconades que em miren, o no sé si les miro jo...però al passar per aquest carreró de Santo Domingo de Silos, m'hi va fer aturar.

Una abraçada!; 14 de setembre del 2010, a les 23:21
fanal blau ha dit...: Mònica, gràcies!
Però desitjo de tot cor que n'hagis rebut algún més a hores d'ara!

Un petó!; 14 de setembre del 2010, a les 23:23
fanal blau ha dit...: Olguen, gràcies per venir!
La millor expressió corporal i no n'entenen de "maquillatges"!

Benvingut!; 14 de setembre del 2010, a les 23:26
fanal blau ha dit...: Anton,

llegir-te és sempre un somriure!
Te'n regalo uns quants i amb moltes ganes!; 14 de setembre del 2010, a les 23:27
fanal blau ha dit...: onatge,
un somriure ample cap al teu far!
Gràcies per acompanyar somriures!; 14 de setembre del 2010, a les 23:29
fanal blau ha dit...: Sempre, novesflors, sempre!; 14 de setembre del 2010, a les 23:30
fanal blau ha dit...: Mortadel·la-Anuska!

Aquest :) és especial per a tú!

:)

I més! :) :) :) :)...:); 14 de setembre del 2010, a les 23:32
fanal blau ha dit...: Gràcies, Arare...venint de vós és ben rebut!
Seiem?
Va...sí!

:); 14 de setembre del 2010, a les 23:34
fanal blau ha dit...: kweilan,

la cadira té vida perquè està habitada!
un carrer desert esperant trobar mirades.

una abraçada!; 14 de setembre del 2010, a les 23:37
GEMMA ha dit...: Que cert, i quina imatge més maca i suggerent, és autèntica!; 15 de setembre del 2010, a les 8:05
Mortadel.la ha dit...: Que maca, Fanal! :); 15 de setembre del 2010, a les 23:00
Mortadel.la ha dit...: Que maca, Fanal! :); 15 de setembre del 2010, a les 23:00
Mortadel.la ha dit...: Ho veus? M'ha sortit un boble maca!; 15 de setembre del 2010, a les 23:01
ricderiure ha dit...: el millor regal, un somriure!
salut!; 17 de setembre del 2010, a les 12:29

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)