14 de setembre 2010

Regalar

Regalar somriures,
un got d'aigua o un bon dia.
I esperar.

29 comentaris:

jomateixa ha dit...

fa recordar aquells temps en que les avies i les mares cosien i xerraven a les entrades mentre els nens jugaven al carrer. Ara ja no ens queda temps per perdre, i gairebé ni els nens tenen temps de correr pels carrers.

montse ha dit...

Quanta emoció que desperta un somriure.

Carme Rosanas ha dit...

fanalet, esperar amb un bon dia, amb un got d'aigua i amb un somriure, em sembla que se'm farà agradable. Una bona espera.

Que tinguis molt bon dia, fanalet.

lolita lagarto ha dit...

la tranquil·litat de ser-hi sense més, somriures i converses...
m'agrada!

Mònica ha dit...

El teu poema és el regal més bonic que he rebut avui. Gràcies. Són tan necessàries les petites coses, els gestos senzills, les mirades autèntiques. No cal res més si pots viure des del cor...

Unknown ha dit...

Els somriures són, possiblement, la millor expressió corporal.
M'encanten.

(tocarà seguir aquest blog...)
:)

rebaixes ha dit...

Somriu sola la cadira...
Espera conversa plena
de les pedres, del carrer...
de les orenetes...!
Totes li diuen, li parlen,
assegudes diuen queixes...
i que saben el que passa
dia a dia, segle a segle.
..................... Anton.

onatge ha dit...

És veritat fanalet, el regal d'una mirada, l'abraçada d'una paraula, la cançó d'un silenci..., la companyia d'una mà.

Des del far una abraçada.
onatge

novesflors ha dit...

Un ramell de somriures és un molt bon regal.

Mortadel.la ha dit...

Amb un somriure ja estic contenta, Fanal. Seuré una estona a la cadira per veure si me'n dediquen algun més. ;-)

Montse ha dit...

un somriure també per tu.

I aquesta cadira fa un goig, que convida a asseure-s'hi!

kweilan ha dit...

Aquesta cadira té vida. Sembla clar que espera algú.

fanal blau ha dit...

jomateixa,

cert, les cadires a l'eixida de casa; es feia més vida de carrer...
Ara als nens, sovint no els deixem córrer...

:)

fanal blau ha dit...

Montse,
els somriures sempre en desperten, sí!

Un somriure!

fanal blau ha dit...

Bona nit, Carme!
Jo també desitjo que hagis tingut un bon dia! De "trèvol"?

;)

fanal blau ha dit...

lolita,

sovint hi ha raconades que em miren, o no sé si les miro jo...però al passar per aquest carreró de Santo Domingo de Silos, m'hi va fer aturar.

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Mònica, gràcies!
Però desitjo de tot cor que n'hagis rebut algún més a hores d'ara!

Un petó!

fanal blau ha dit...

Olguen, gràcies per venir!
La millor expressió corporal i no n'entenen de "maquillatges"!

Benvingut!

fanal blau ha dit...

Anton,

llegir-te és sempre un somriure!
Te'n regalo uns quants i amb moltes ganes!

fanal blau ha dit...

onatge,
un somriure ample cap al teu far!
Gràcies per acompanyar somriures!

fanal blau ha dit...

Sempre, novesflors, sempre!

fanal blau ha dit...

Mortadel·la-Anuska!

Aquest :) és especial per a tú!

:)

I més! :) :) :) :)...:)

fanal blau ha dit...

Gràcies, Arare...venint de vós és ben rebut!
Seiem?
Va...sí!

:)

fanal blau ha dit...

kweilan,

la cadira té vida perquè està habitada!
un carrer desert esperant trobar mirades.

una abraçada!

GEMMA ha dit...

Que cert, i quina imatge més maca i suggerent, és autèntica!

Mortadel.la ha dit...

Que maca, Fanal! :)

Mortadel.la ha dit...

Que maca, Fanal! :)

Mortadel.la ha dit...

Ho veus? M'ha sortit un boble maca!

ricderiure ha dit...

el millor regal, un somriure!
salut!