29 de novembre 2010

Transparència

No li calen als teus ulls, ni als meus,
més llum que el sol.
Transparència.
...

bombetes de paladar,
menudes com guspires
enceten llum al desig.

antón 

13 comentaris:

Joana ha dit...

Però si cal les teves paraules :)
Bona nit Fanal!
Et vaig felicitar pel C@ts? doncs ara ho faig.Enhorabona!

ricderiure ha dit...

costa de veure la transparència...
m'agrada la foto!

salut!

GEMMA ha dit...

Entre sol i bombetes, jo em quedo amb el sol, i ara mateix malgrat que un pot gaudir de tota transparència em manca l'escalfor del sol!

Un dia et faré un regalet, ja et mantindré informada.

Bon dia, Marta.

Cèlia ha dit...

M'encanta!!!!! Quin poema d'amor més bell i transparent! Amb el teu permís, un dia en faré un post!

rebaixes ha dit...

bombetes de paladar,
menudes com guspires
enceten llum al desig.
............... Anton

novesflors ha dit...

Quina meravella!!! Això és tot un poema visual!!!

fanal blau ha dit...

Joana...moltíssimes gràcies...:)

fanal blau ha dit...

ricderiure,

jo sí li sé veure...
una abraçada!

fanal blau ha dit...

Gemma,

jo també em quedo amb el sol sense pensar-ho gens.
Esperaré...intrigada...
Bona tarda-vespre!

fanal blau ha dit...

Cèlia,
si en fas un post, el milloraràs amb escreix! Quan tu vulguis!
Una abraçada molt gran!

fanal blau ha dit...

Antón!

ja veus...tu si que ets un poeta!
Tinc moltíssims problemes per entrar al teu blog, amb els scripts...No sé ben bé per què, però sempre m'agrada llegir-te i que vinguis per aquí.
Una abraçada molt molt gran!

fanal blau ha dit...

novesflors,

sempre em fas somriure! :) Gràcies!
un petó!

jomateixa ha dit...

Molt original