10 de març 2010

Tot i que...


Tot i que lluny
surto a trobar-te ara.
Gosadia.

Propera gosadia.


9 comentaris:

Albanta ha dit...

Que tingues molta sort fanalet, i que trobes el que busques.
Un beset des del PV

Carme Rosanas ha dit...

Si és gosadia,
és bonic que sigui propera!

Mortadel.la ha dit...

Si, nena, sí. En aquesta vida s'ha d'actuar amb valentia. Insistir en allò que volem, per lluny que estigui. La por no serveix de res. Ens atura i prou.
La composició de la foto m'ha encantat.
Vaig a roncar unes hores...

Elfreelang ha dit...

Propera gosadia per una gosadia familiar, col·loquial, amigable? o vols dir pròxima gosadia? En tots dos casos m'agrada!

novesflors ha dit...

Sí, sí, atreveix-te.

kweilan ha dit...

Els nous reptes sempre ens treuen de la quotidianitat.

rebaixes ha dit...

Obrim la llum
que entri amb gosadia
que ompleni de perfum
l'intern de nostra vida.
................ Anton.

sànset i utnoa ha dit...

Mmmm... la gosadia és interessant, ens ajuda molt. Espero que t'hagi sortit bé!

Utnoa

Mònica ha dit...

Quan un comença un camí, s'apropa allà on vol arribar... la gosadia serà una bona companya, estic segura.