Ricderiure ens convida a regalar escenaris.
En regalo un per a qui el vulgui.
Sempre li havien agradat les ciutats, però ara se li feien una mica feixugues per viure-hi. No s'hi podia descalçar sense el perill d'esberlar-se la planta dels peus.
Amb els peus enfilats al sillonet de vímet, les tonalitats d'estiu feien d'escenari. Els darrers xàfecs d'agost havien revifat el colors de les tardes i la natura posava en evidència el seu agraïment.
Li va venir al cap la veu greu d'un poeta que deia "me pongo el sol al hombro y el mundo es amarillo ".
06 d’agost 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
Jo el vull...i el vers: preciós!
A mi també m'agrada aquest escenari... m'hi quedo una estoneta!
Molt bo m'agrada...ja ho has fet bé i molt bé per cert...li has d'enviar el link al ricderiure...i com que suposo que no hi ha cap més escenari entre el meu i el teu,..resulta que el meu escenari aleshores és el teu regal i el teu serà per la propera persona....de debò m'ha encantat això del vímet... les tonalitats i la última frase!
Algun recitat hi resonaria...
I el demés no és un de més sinó un plus més. Anton.
Holaaaaaaaaaaaaa, correu marxant,
rosersuso@hotmail.com
Apala, jatà! Petonassos!
I un escenari preciós!
ooh, és preciós. m'has fet tornar als estius al Penedès.
i la foto és genial!!!!!
A mi també se'm fa molt feixuga la ciutat per a viure-hi! Només tenim un petti descans per l'agost, quan molts marxen.
Em sembla que em quedo aquest escenari i continuo la cadena. A veure si m'hi poso d'aquí a una estoneta, que ara mateix he de fer els cafetons per als convidats, ai... després torno, si em deixen!
Molt bé fanal, tal com diu l'Elvira, el seu escenari és el regal per a tu, i el teu serà el regal per al pròxim que s'apunti a la cadena...
moltes gràcies per participar-hi!!!
Quin titol t'agrada per el teu escenari? "mundo amarillo"? de moment l'anomenaré així... a veure que et sembla...
apa salut! i gràcies altre cop!
Gràcies a tu, ricderiure. Agafo un escenari de regal, i el meu per regalar. M'està molt bé el títol.
Un somriure o un riure somrient!
Arare, si heu acabat de prendre cafè (ja entenc que de vegades els cafès s'allarguem...) estaré encantada de que et quedis amb l'escenari d'aquí.
És més, em faria il·lusió!
Petó, navegadora!
Albert, a mi em costaria molt haver de tornar-hi, i mira que m'agrada!
:)
rits, si quatre mots i una foto et fan tornar al Penedès de fa uns anys, vol dir que tens el Penedès al cor!
Una abraçada des d'una altra comarca!
zel,
vaig fer "l'enviu" però no sé si t'ha arribat bé!
:)
3 anys!!! felicitats, i per molts anys!
Antón, una abraçada des del meu escenari!
Gràcies!
Elvira,
ja veus...em sembla que finalment ho vaig fer bé i m'he "firat". Tinc el teu escenari per regal.
Gràcies!
Carme,
ja saps que a casa l'estona que vulguis i et plagui! :)
Vida, teu! Si el vols, és per a tu!
Gràcies per passejar per aquest indret.
Un escenari què és com un refugi. S'ensuma calma i tranquil·litat. ^_^
Les vesprades del final de l'agost són tenen un no sé què de melangia. Seure tranquil·lament ajuda a recrear-se amb ella.
Holaaaa !!!
aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
encara està viva!!!
us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
Animu!!!!
salut!
Ric
Publica un comentari a l'entrada