06 d’agost 2010

Regalar escenaris

Ricderiure ens convida a regalar escenaris.
En regalo un per a qui el vulgui.

Sempre li havien agradat les ciutats, però ara se li feien una mica feixugues per viure-hi. No s'hi podia descalçar sense el perill d'esberlar-se la planta dels peus.
Amb els peus enfilats al sillonet de vímet, les tonalitats d'estiu feien d'escenari. Els darrers xàfecs d'agost havien revifat el colors de les tardes i la natura posava en evidència el seu agraïment.
Li va venir al cap la veu greu d'un poeta que deia "me pongo el sol al hombro y el mundo es amarillo ".

21 comentaris:

Vida ha dit...

Jo el vull...i el vers: preciós!

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'agrada aquest escenari... m'hi quedo una estoneta!

Elfreelang ha dit...

Molt bo m'agrada...ja ho has fet bé i molt bé per cert...li has d'enviar el link al ricderiure...i com que suposo que no hi ha cap més escenari entre el meu i el teu,..resulta que el meu escenari aleshores és el teu regal i el teu serà per la propera persona....de debò m'ha encantat això del vímet... les tonalitats i la última frase!

rebaixes ha dit...

Algun recitat hi resonaria...
I el demés no és un de més sinó un plus més. Anton.

zel ha dit...

Holaaaaaaaaaaaaa, correu marxant,
rosersuso@hotmail.com

Apala, jatà! Petonassos!

I un escenari preciós!

rits ha dit...

ooh, és preciós. m'has fet tornar als estius al Penedès.
i la foto és genial!!!!!

Anònim ha dit...

A mi també se'm fa molt feixuga la ciutat per a viure-hi! Només tenim un petti descans per l'agost, quan molts marxen.

Montse ha dit...

Em sembla que em quedo aquest escenari i continuo la cadena. A veure si m'hi poso d'aquí a una estoneta, que ara mateix he de fer els cafetons per als convidats, ai... després torno, si em deixen!

ricderiure ha dit...

Molt bé fanal, tal com diu l'Elvira, el seu escenari és el regal per a tu, i el teu serà el regal per al pròxim que s'apunti a la cadena...
moltes gràcies per participar-hi!!!
Quin titol t'agrada per el teu escenari? "mundo amarillo"? de moment l'anomenaré així... a veure que et sembla...
apa salut! i gràcies altre cop!

fanal blau ha dit...

Gràcies a tu, ricderiure. Agafo un escenari de regal, i el meu per regalar. M'està molt bé el títol.
Un somriure o un riure somrient!

fanal blau ha dit...

Arare, si heu acabat de prendre cafè (ja entenc que de vegades els cafès s'allarguem...) estaré encantada de que et quedis amb l'escenari d'aquí.
És més, em faria il·lusió!

Petó, navegadora!

fanal blau ha dit...

Albert, a mi em costaria molt haver de tornar-hi, i mira que m'agrada!

:)

fanal blau ha dit...

rits, si quatre mots i una foto et fan tornar al Penedès de fa uns anys, vol dir que tens el Penedès al cor!
Una abraçada des d'una altra comarca!

fanal blau ha dit...

zel,

vaig fer "l'enviu" però no sé si t'ha arribat bé!

:)

3 anys!!! felicitats, i per molts anys!

fanal blau ha dit...

Antón, una abraçada des del meu escenari!
Gràcies!

fanal blau ha dit...

Elvira,
ja veus...em sembla que finalment ho vaig fer bé i m'he "firat". Tinc el teu escenari per regal.
Gràcies!

fanal blau ha dit...

Carme,

ja saps que a casa l'estona que vulguis i et plagui! :)

fanal blau ha dit...

Vida, teu! Si el vols, és per a tu!
Gràcies per passejar per aquest indret.

La Meva Perdició ha dit...

Un escenari què és com un refugi. S'ensuma calma i tranquil·litat. ^_^

◊ dissident ◊ ha dit...

Les vesprades del final de l'agost són tenen un no sé què de melangia. Seure tranquil·lament ajuda a recrear-se amb ella.

ricderiure ha dit...

Holaaaa !!!
aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
encara està viva!!!
us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
Animu!!!!

salut!
Ric