30 de novembre 2010

Senzillament

Després de tants d'anys com fa,
que curta és la distància de l'absència,
que propera la presència,
tot i el vostre comiat.
Tinc, però, un niu en el meu arbre.


13 comentaris:

rosana ha dit...

Sempre hi haurà un niu on tornar, quin bonic oferiment, un abraç

Carme Rosanas ha dit...

Encertada la cançó :) i un record preciós. Estic totalment d'acord amb les teves bellíssimes paraules. Jo també sento l'absència exactament així.

Audrey ha dit...

Boniques paraules que expressen que no hi ha distància, ni passa el temps, quan algú ha estat especial per a nosaltres.
Salutacions,

Barbollaire ha dit...

...si no hi fossin, no els hauries recordat d'una manera tant tendre, no creus?

;¬)

petó dolcíssim, carinyo :¬)*

Calpurni ha dit...

Així les absències són presències.
Molt bona foto.
Salut.

Elfreelang ha dit...

Senzillament t'envio una abraçada! novembre fineix i els records com una agredolça melangia perduren...

gripaublau ha dit...

On hi ha un racó de cor no hi ha distàncies... Una abraçada!

rits ha dit...

no sé què dir-te, les teves paraules m'han arribat moltíssim avui.

kweilan ha dit...

M'encanten les teues fotos i també aquests versos que els acompanyen.

Montse ha dit...

buf...

buffffffffffff...

mai ha dit...

Aquí hi ha hagut vida, hi tornarà a ser quan torni a serntir-se el cu-cut...

fanal blau ha dit...

Gràcies..........
Moltes gràcies...

Una abraçada.

Cèlia ha dit...

Cal deixar pas... però cal deixar empremta!