A la llum d'un fanalet: abans no marxi

10 de maig 2011

abans no marxi

abans no marxi

amb l'esquena a la terra

et vinc a veure

13 comentaris:

fanal blau ha dit...: Només fa 10' que estava així...
Sense retocs...; 10 de maig del 2011, a les 21:13
Sergi ha dit...: La lluna ens hipnotitza, estigui com estigui. Però em quedo amb aquelles llunes plenes d'hivern, que sembla que t'hi puguis perdre a dins.; 10 de maig del 2011, a les 21:24
novesflors ha dit...: Estava preciosa i creixent. Encara tardarà, doncs, a anar-se'n i encara li creixerà més l'esquena durant els propers dies;)
Una foto que m'encanta.; 10 de maig del 2011, a les 21:25
Joana ha dit...: A Girona està núvol...acabo de sortir a la terrassa i res...
La miro a ca teva :)escoltant el Romance de Mozart...i fent el sopar :)
petons wapa!!; 10 de maig del 2011, a les 21:33
Guspira ha dit...: Sempre que miro la lluna m'hi deixo la vista per si veig a l'home que diuen que viu a dins... :)
Quan era petita, el pare sempre m'explicava aquesta història. Ara m'hi has fet pensar!; 10 de maig del 2011, a les 21:35
El porquet ha dit...: Ai la lluna, moltes paraules se n'han escrit. Té un efecte magnètic misteriós. M'encanta. I la lluna plena m'hipnotitza.; 10 de maig del 2011, a les 21:36
Carme Rosanas ha dit...: Està preciosa, la lluna i també la foto!; 10 de maig del 2011, a les 21:56
lolita lagarto ha dit...: sort que ens ve a veure puntualment.. el món no seria el mateix sense ella.. m'encanta!; 10 de maig del 2011, a les 22:33
Elfreelang ha dit...: jo sé que tornarà....més gran i més plena jiji preciosa foto!; 10 de maig del 2011, a les 22:53
Thera ha dit...: La lluna, la que cada nit ens fa companyia, la que ens bressola totes les nits.; 11 de maig del 2011, a les 7:21
DooMMasteR ha dit...: Que bonica que està :-); 11 de maig del 2011, a les 8:50
M. Roser ha dit...: A mi m'agrada molt caminar sota la lluna plena, però també m'agrada que de tant entant no es vegi, perquè sé que ens observa. La lluna és com una amiga, que sempre torna...
Una abraçada,
M. Roser; 11 de maig del 2011, a les 14:30
fanal blau ha dit...: Diguem-ne que abans de sortir de casa, vaig estirar-me damunt la gespa "tan llarga com sóc" (al revés us ho dic perquè m'entengueu :)) i la vaig fotografiar.
D'aquest matí n'he agafat el primer bocí de sol!
Gràcies a totes i tots!
Em sento en deute de no passar més sovint per casa vostra!; 11 de maig del 2011, a les 20:36

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)