10 de maig 2011

abans no marxi



abans no marxi
amb l'esquena a la terra
et vinc a veure

13 comentaris:

fanal blau ha dit...

Només fa 10' que estava així...
Sense retocs...

XeXu ha dit...

La lluna ens hipnotitza, estigui com estigui. Però em quedo amb aquelles llunes plenes d'hivern, que sembla que t'hi puguis perdre a dins.

novesflors ha dit...

Estava preciosa i creixent. Encara tardarà, doncs, a anar-se'n i encara li creixerà més l'esquena durant els propers dies;)
Una foto que m'encanta.

Joana ha dit...

A Girona està núvol...acabo de sortir a la terrassa i res...
La miro a ca teva :)escoltant el Romance de Mozart...i fent el sopar :)
petons wapa!!

Guspira ha dit...

Sempre que miro la lluna m'hi deixo la vista per si veig a l'home que diuen que viu a dins... :)
Quan era petita, el pare sempre m'explicava aquesta història. Ara m'hi has fet pensar!

El porquet ha dit...

Ai la lluna, moltes paraules se n'han escrit. Té un efecte magnètic misteriós. M'encanta. I la lluna plena m'hipnotitza.

Carme ha dit...

Està preciosa, la lluna i també la foto!

lolita lagarto ha dit...

sort que ens ve a veure puntualment.. el món no seria el mateix sense ella.. m'encanta!

Elfreelang ha dit...

jo sé que tornarà....més gran i més plena jiji preciosa foto!

Thera ha dit...

La lluna, la que cada nit ens fa companyia, la que ens bressola totes les nits.

DooMMasteR ha dit...

Que bonica que està :-)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

A mi m'agrada molt caminar sota la lluna plena, però també m'agrada que de tant entant no es vegi, perquè sé que ens observa. La lluna és com una amiga, que sempre torna...
Una abraçada,
M. Roser

fanal blau ha dit...

Diguem-ne que abans de sortir de casa, vaig estirar-me damunt la gespa "tan llarga com sóc" (al revés us ho dic perquè m'entengueu :)) i la vaig fotografiar.
D'aquest matí n'he agafat el primer bocí de sol!
Gràcies a totes i tots!
Em sento en deute de no passar més sovint per casa vostra!