El seu nom, ja tenia nom de camí. Li agradava caminar carrers, i senderes boscanes. Pacient, auster i entusiasmadament creatiu, tastava de l'olor i la textura de la terra, tot allò que en creixia.
I ara, li recordava les mans confegint aquell camí de les flors. Com una escultura plena de vida. Vital com era.
.JPG)
14 comentaris:
Oh! No la coneixia! Sembla preciosa! M'encanta això de tastar l'olor i la textura de la terra, tot allò que en creixia. Això no pot donar res més que uns fruits, unes flors i uns colors ben bells!
que bonic fanal el camí de les flors i l'art floral!
Són ben bé escultures vives.
Vital com ets tu també... friso per anar seguint el teu camí de els flors.
si!!! jo tb vull seguir veient aquest camí de flors!!!
Has llegit "Ikebanes d'aire" del Tomàs Camacho? Una preciositat floral! Com la que tu estas fent!!!
Peciós aquest camí de les flor, Fanalet, com que veig que continua l'aniré seguint embolcallant-me amb els seus colors i la seva olor...
Petons,
M. Roser
Què faríem sense flors? Les crearíem!
Gemma,
jo no sé pas què faríem!!! ;)
Bon dia, noia!
M. Roser,
aquí estem per compartir-lo!
Una abraçada!
Cèlia, ja vam patir el desgavell als blogs. A veure si realment està esmenat.
No l'he llegit, però m'agradarà llegir-lo. A veure si el trobo!
Un petó!
rits, doncs ja saps...alguna més en caurà! ;)
Carme,
el meu pare, amb les seves fal·leres creatives, autodidacte va passar una època que es va aficionar als Ikebanes.
Havia fet composicions austeres però precioses! Vital com era! :)
Elfreelang,
si que ho són, noia. I tu ja sé que n'entens! :)
És tot un art, Porquet!
Hi ha composicions florals precioses!
Una abraçada, maco!
Publica un comentari a l'entrada