Mentre es perd en la melodia,
errívols i desenfocats els pensaments,
les busques del rellotge
s'aturen en el temps innegable de l'ahir,
al medo dels fados escoltats;
i cerquen dibuixar el contorn precís
de les línies de l'avui.
05 de maig 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Es bonito perderse en cualquier melodía, nos transporta a pensamientos que creíamos lejanos... melodía, melancolía ...
Un beso,
Genial foto
Dibuixar un contorn precís a vegades costa prou, fins i tot una mica més d'un dia.
Un petó de bona nit, fanalet.
I jo em perdo a casa teva abans d'anar a dormir i vaig a veure les mans :)
Bon cap de setmana Fanal!!!
He passat molt bona estona posant-me al corrent de totes les teves mirades tan ben acompanyades d'encertades paraules, que diuen tant...
Bon cap de setmana!!
Conèixer el passat per poder dibuixar el present.
Costa de tornar dels somiejos musicals. Tant se val. Si són fados, val la pena perdre-s'hi!
he obert la boca, -millor dit el bec- i encara no l'he pogut tancar... enhorabona pel blog, pels poemes, pels haikús, per les fotos...
No sé perquè, però m'has omplert d'una calma...
El blanc i negre ens recorda l'ahir, però les situacions es repeteixen i si és amb la música d'un fado...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada