Realment aquesta composició floral, sembla feta de cues d'estels... Abans de dedicar-se a la música l'Ovidi havia estat company de feina del meu germà, ell li va dissenyar la coberta del seu primer LP. Petons, M. Roser
Avui, passejant pels blogs he escoltat un munt de caçons. Aquesta no la coneixia fins que ara to de cop s'ha fet famosa i me la trobo atot arreu. La foto molt maca...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
La combinació de la foto no pot ser més bonica. M'encanta.
Realment aquesta composició floral, sembla feta de cues d'estels...
Abans de dedicar-se a la música l'Ovidi havia estat company de feina del meu germà, ell li va dissenyar la coberta del seu primer LP.
Petons,
M. Roser
Jo també la tinc fotografiada però ni de bon tros tan bonica com aquesta.
Visca els estels!
Saps que no recordava que la tenia la GoEar?
Quina casualitat, oi? Fotos semblants amb la mateixa música!
Si és que el món és un mocador de cel·lulosa (kleenex)!!!
petonet
Avui, passejant pels blogs he escoltat un munt de caçons. Aquesta no la coneixia fins que ara to de cop s'ha fet famosa i me la trobo atot arreu. La foto molt maca...
Bona nit, maca!
Com sempre, una gran delicadesa i sensibilitat, la foto, la música...
Preciosa
La kweilan estarà molt contenta tan pel poema com per la fotografia. Et felicito.
En veure la foto he tingut un pessigolleig a la panxa, com si un corrent d'olors méstirés cap el cosmos.
Aquí, on vas fer la foto, m'hi vaig estar una bona estona estirat en els matalassos que hi havia. Era genial!!!
Publica un comentari a l'entrada