Potser sí que,
aprenents de mirades,
van saber ajustar les diòptrides
en el visor dels seus camins,
adés planers, adés abruptes.
Honestament sincers, l'un amb l'altre,
dibuixaven la fotografía
de les hores i del temps.
La vida els acompanyava
amb bocins dolços.I algun d'escadusser.
Tram per recórrer, encara.
(pel mestre, l'amic)
.JPG)
25 comentaris:
Apa que en Barbo ja pot estar ben content!
Molt camí per recórrer, i tant!
Un cant a l'amistat prudentment enfocada diria .....foto que m'ha agrada !
Com va això, la parella que fotografia unida, es manté unida, no? O no era així?
camins compartits són camins infinits.
ooooh!! aquesta és la millor de totes!!!! genials tots dos!!!
Con anava allo de mirar tots dos en la mateixa direccio???
Pos eso..
Com m'agrada veure-us a tots dos, amics! Prudentment desenfocats... un títol bonic. Importen els moments, sobretot els moments i les complicitats compartides.
Puc abraçar-vos a tots dos? :)
Feliç tram!
Bon dia, Marta.
compartir és el millor.
La unió, també de les mirades, fa la força.
Per moltes dreceres i camins per recórrer!!! I per moltes més descobertes que es troben per la passejada!!!
Oh, l'amistat, quina meravella!
gràcies...
ja saps tot el que t'estimo.
petonet dolç
:¬)**
Envoltats de flors , fer fotos a les flors...
Sargantana, "estimar-se no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar els dos en la matèixa direcció"
Petons,
M. Roser
quines paraules tan boniques per a una imatge d'amistat tan clara i lluminosa!
et torno l'abraçada que m'ha arribat avui enmig d'una plàcida conversa matinal...
Girona és un bon lloc per emmmarcar-vos :)
Fins aviat!
Un tram llarg i feliç, espero. Una abraçada i fins aviat.
jordicine,
esperem que sí!
Una abraçada per a tu també.
...
Joana,
i tant que és un bon lloc! vivint-hi tu no podria ser d'una altra manera! :)
ja tot apunt?
bon tram, també!
...
mar,
no en tenia cap dubte de que l'encàrrec arribaria a bon port!
un petó, noia!
gràcies per venir!
M. Roser,
tenim una mirada diferent, però complementària; potser això, des de la base de l'estima, ens ha permès tants anys d'acompanyar-nos en l'amistat.
Una abraçada!
Barbollaire!
Same to you!
Entre moltes altres coses, sortir a fer fotos amb tu, és una injecció de bon humor.
Un petó!
Tens raó, novesflors, l'amistat és una meravella incomparable, única i genuïna!
Una abraçada!
...
Gràcies, Joana, continuarem passejant!
...
òscar,
no sé si fa la força, però com que ens encanten...ens encantem!
jomateixa,
mai millor dit!
Una abraçada, noia.
He de passar a saludar-te al teu bloc!!!
...
Gemma,
el tram és feliç i amb desig de mantenir-lo!
Un petó.
...
Carme,
cert, les complicitats compartides!
Ja saps que mai li faig cap lleig a les abraçdes! :)
Gràcies
sargantana,
era la frase aquella que sortia en un llibret...
No sempre mirem en la mateixa direcció, però saber reconéixer la direcció de l'altre.
Una abraçada, bonica!
...
rits,
aquesta és divertida, però tant com la millor.
Però més d'una vegada, quan sortim a fotografiar ho hem fet: busquem un vidre on reflexar-nos i ens fem la foto. En Barbollaire un dia les hi va posar títol: prudentment desenfocats!
Un petó, guapa!
...
Joan,
infinits...bé...de moment si!
:)
Una abraçada!
XeXu,
em vas fer riure quan et vaig llegir!
Com que l'afició la tenim bastant consolidada...ja em quedo més tranquil·la!
;)
...
Cert, Elfreelang, aquesta amistat està ben enfocada!
Gràcies! I com dius tu: Abraçada!
...
Porquet,
jo també n'estic!
Un petó, caminaire!
Publica un comentari a l'entrada