JUICY SALIF, Philippe Starck 1990
-Em fas un suc?
-No.
-Va…fes-me un suc mentre em dutxo…
-T’he dit que no.
-Mira que si em constipo…
-Les taronges també te les pots menjar.
-Ja, però de bon matí el suc es posa tan bé…me’l fas, si us plau...?
-No.
-Ni si…
-Ni res!
-Segur, segur?
-Mmmmmm…va, mentre et dutxes vaig a la ferreteria de la Plaça dels Llimoners a comprar un espremedor de debò. Torno en cinc minuts, eh?
Mentre tanca la porta, escolta el soroll de la dutxa i somriu.
17 comentaris:
Que s'ho pensi bé... eh? que això pot acabar molt malament... :)
Ho dic només per associació d'idees, a cabo d'escriure el meu... i...
Que vagi a comprar l'espremedor però que no triï aquest model, en molts relats, com diu la Carme, ja s'ha vist que les conseqüències poden ser funestes. :-D
Bon relat!
Va, que no serveixi de precedent, però jo me l'agafo pel cantó positiu, pel que tenen aquest joc de dir que no, per fer groar una mica l'altre, però amb totes les ganes de complaure'l. No sé si serà això, però si ho és, és una bona descripció de 'discussió' sana i joc entremaliat.
Bon relat, quan vegis el nou espremedor, el suc et deixarà d'interessar.
Ui ui això de fer suc de taronja pel matí pot acabar o començar una altra història...bon relat! amb suc!
M'apunto al happy end d'en Xexu: li fa el suc i mambo matinal, què carai.
A mi em ve al cap un final més malèfic...
Disculpeu, però jo, pensar en el soroll de la dutxa i amb aquesta "cosa" de tres punxes em temo que el final sigui... aquest
Aaaaai quins relats està inspirant aquest espremedor!! :-))
(Sense la publicitat, clar hehehe)
ui!!, jo em pensava que anava a comprar l’espremedor bo, perquè l'andròmina aquesta ho és tot menys espremedor!
Ja ho he tornar a veure tot al revés, no canviaré.... Bon relat.
Les discussions matinals sobre qui és el responsable de fer el suc són un clàssic de la història mundial!
Bufa, ens falta el matís de l'entonació, però... sona a marro, sí. Mambo matinal, n'han dit, hehehe.
Jo també em decanto pel mambo matinal. Després que el mati si vol, però que marxi feliç d'aquest món.
I tant que sona a mambo matinal! Aquell "-Ni si..." és tan explícit i els homes tan fàcils de convèncer...
Bona pensada. Felicitacions.
Jo també crec que hi ha mambo, però també pot ser que se'n vaja a "per tabac" i no en torne.
Només necessitava l'incentiu adequat ^_^
Publica un comentari a l'entrada