Gripaublau, Gemma, Joan, porquet...no sabria dir-vos perquè han desaparegut els vostres comentaris. Imagino que com que ahir blogger anava com anava i se'm va desconfigurar...M'han quedat al meu correu electrònic però no sé com tornar-los a posar. Em sap greu. De tota manera, ben contenta de tenir-vos a casa, que sempre sou molt benvinguts! Una abraçada i molt molt bon cap de setmana!
El meu també, com el teu al meu, ha estat una mica caòtic!!! No recordo què t'havia dit exactament, però sí que m'encantava la imatge del record de la llum quan ja no hi és...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
Aquesta llum sempre val la pena tenir-la present.
Pero demà tornarà a sortir el sol i la llum ens tornarà a enlluernar...
Petons,
M. Roser
Cal guardar gelosament aquesta llum que ens permeti caminar quan vingui la foscor.
Un haikú per a tot un dia, de la sortida a la posta del sol, quina delícia!!!
Magnífica llum la de primera hora del matí i darrera hora de la tarda, sempre és un feix d'inspiració.
Preciosa imatge, i belles rememoracions....
Salut, Marta!
Molt bonic. I el detall de fer servir el mot "remembraré" m'encanta.
som animals solars, sort que la mediterrània ens en dóna abastament.
Hola Fanalblau,
Delicat i exquisit, com sempre.
Una abraçada
:)
Gripaublau, Gemma, Joan, porquet...no sabria dir-vos perquè han desaparegut els vostres comentaris. Imagino que com que ahir blogger anava com anava i se'm va desconfigurar...M'han quedat al meu correu electrònic però no sé com tornar-los a posar.
Em sap greu. De tota manera, ben contenta de tenir-vos a casa, que sempre sou molt benvinguts!
Una abraçada i molt molt bon cap de setmana!
a*, benvinguda!
:)
horabaixa,
tu sempre tan gentil...:)
gràcies per venir i molt bon cap de setmana!
La llum de primera hora del matí era espectacular, M.Roser.
Un petó!
Carme, si. Quan et quedes ales fosques sempre pots remembrar-la! :)
Un petó i felicitats de nou, pel cumple! ;)
tus fotos siempre tan poéticas...
me encantan los haikus..
El meu també, com el teu al meu, ha estat una mica caòtic!!!
No recordo què t'havia dit exactament, però sí que m'encantava la imatge del record de la llum quan ja no hi és...
Publica un comentari a l'entrada