fem-ne engrunes de la tristesa i que se la mengin els coloms que darrerament van afamats competint amb gavines i lloros per les poques engrunes tristes que troben pel carrer....mirem l'horitzó...jo ja l'albiro!
rosana, vinc a llegir-te el conte... una abraçada!
...
Gemma,
invencible, et ben asseguro que no ho sóc. Tot i que m'afalaguen les teves paraules...;) Gràcies i desitjo que el teu hagi sigut ben agradable, bonica!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
M'agrada la tristesa feta engrunes. Només caldria un colador per apartar-la.
M'agraden aquests nous horitzons!
Em sembla que són perfumats i tot.
Obro el llibre,
entrant milers de somnis,
fuig la tristesa.
Si els horitzons són transparents,
albirarem alegries llunyanes que esborraran les tristeses...
M. Roser
hi ha moltes tristeses, però poques són ireversibles, per això gairebé sempre es poden trobar horitzons més enllà.
fem-ne engrunes de la tristesa i que se la mengin els coloms que darrerament van afamats competint amb gavines i lloros per les poques engrunes tristes que troben pel carrer....mirem l'horitzó...jo ja l'albiro!
No hi ha dia que la teva ben exposada entrada no m'agradi. Ets invencible.
Bon finde, Marta.
...i tornaran a obrir-se les flors de nou...qué bonic
molt boniques!
qualsevol tristesa es desfà amb tanta bellesa càlida!!
Cap a l'horitzó
trenem
camins invisibles!
Bon capde fanalet!
Noa,
jo també desitjo que hagis tingut un bon capde! :) Un bon començament de setmana!
...
rits...un somriure, bonica!
rosana, vinc a llegir-te el conte...
una abraçada!
...
Gemma,
invencible, et ben asseguro que no ho sóc. Tot i que m'afalaguen les teves paraules...;)
Gràcies i desitjo que el teu hagi sigut ben agradable, bonica!
Elfreelang,
mirar d'albirar horitzons és necessari per sobreviure.
Una abraçada, dona creativa!
...
tens raó, Joan; i les irreversibles hi ha que enfrontar-les.
Horitzons per a tu! :)
M. Roser, ets una dona positiva!!! :)
...
montse,
els llibres ens en obren molts d'horitzons! i tant que sí!
...
carme,
probablement és una de les aromes que més m'emocionen; després de molts intents aquest gessamí ha sobreviscut i ha arribat a florir! ;)
...
un colador de tristeses, òscar?
:)
un petó, o dos!
Ja sé que arribo tard però gràcies per aquestes paraules que valoro molt. Intento fer engruna, gràcies!!!! Un petonet!!
Publica un comentari a l'entrada