06 de maig 2011

Horitzons transparents


De la tristesa,
tastaré nous horitzons.
Per fer-ne engruna.

Per la Cèlia, que te n'arribi l'aroma.

15 comentaris:

òscar ha dit...

M'agrada la tristesa feta engrunes. Només caldria un colador per apartar-la.

Carme Rosanas ha dit...

M'agraden aquests nous horitzons!

Em sembla que són perfumats i tot.

montse ha dit...

Obro el llibre,
entrant milers de somnis,
fuig la tristesa.

M. Roser ha dit...

Si els horitzons són transparents,
albirarem alegries llunyanes que esborraran les tristeses...
M. Roser

Joan Guasch ha dit...

hi ha moltes tristeses, però poques són ireversibles, per això gairebé sempre es poden trobar horitzons més enllà.

Elfreelang ha dit...

fem-ne engrunes de la tristesa i que se la mengin els coloms que darrerament van afamats competint amb gavines i lloros per les poques engrunes tristes que troben pel carrer....mirem l'horitzó...jo ja l'albiro!

GEMMA ha dit...

No hi ha dia que la teva ben exposada entrada no m'agradi. Ets invencible.

Bon finde, Marta.

rosana ha dit...

...i tornaran a obrir-se les flors de nou...qué bonic

rits ha dit...

molt boniques!
qualsevol tristesa es desfà amb tanta bellesa càlida!!

Noa ha dit...

Cap a l'horitzó
trenem
camins invisibles!
Bon capde fanalet!

fanal blau ha dit...

Noa,
jo també desitjo que hagis tingut un bon capde! :) Un bon començament de setmana!

...

rits...un somriure, bonica!

fanal blau ha dit...

rosana, vinc a llegir-te el conte...
una abraçada!

...

Gemma,

invencible, et ben asseguro que no ho sóc. Tot i que m'afalaguen les teves paraules...;)
Gràcies i desitjo que el teu hagi sigut ben agradable, bonica!

fanal blau ha dit...

Elfreelang,
mirar d'albirar horitzons és necessari per sobreviure.
Una abraçada, dona creativa!

...

tens raó, Joan; i les irreversibles hi ha que enfrontar-les.
Horitzons per a tu! :)

fanal blau ha dit...

M. Roser, ets una dona positiva!!! :)


...


montse,
els llibres ens en obren molts d'horitzons! i tant que sí!


...


carme,
probablement és una de les aromes que més m'emocionen; després de molts intents aquest gessamí ha sobreviscut i ha arribat a florir! ;)

...

un colador de tristeses, òscar?
:)
un petó, o dos!

Cèlia ha dit...

Ja sé que arribo tard però gràcies per aquestes paraules que valoro molt. Intento fer engruna, gràcies!!!! Un petonet!!