08 de maig 2011

Fal·leres


The way we walk.
La manera de caminar.
Fal·leres.




11 comentaris:

Carme ha dit...

Je, je, je... bones fotos, fanalet. M'hagués agradat sentir com sonaven. :) Jo sempre he pensat que tenir fal·leres és una bona manera d'anar pel món.

Montse ha dit...

uauu, ja estic ballant amb el ritme!!!

òscar ha dit...

Espero que els veïns (sempre susceptibles amb els sorolls) no hagin silenciat el ritme d'aquestes fotos.

El porquet ha dit...

Se m'estan a punt de dislocar la cintura... no puc paraaaar de ballar!!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Els somnis artístics no tenen edad...El nen vol seguir els passos del pare i segur que no hi ha cap bateria al món que soni millor, ni tocada amb més il·lusió...
Petons,
M. Roser

novesflors ha dit...

Ja veus, cadascú a la seua... :)

fanal blau ha dit...

novesflors...
cadascú amb les nostres dèries...;)

...

M. Roser,
tens raó, els somnis no tenen edat; malament si en tinguéssin;
era un xicot que estava al Passeig de Gràcia a tocar de Plaça Catalunya. El menut se li va acostar, i - sense duntar-ne- li va deixar les baquetes. El va deixar fer, experimentar, li va preguntar el nom i li va fer un petonet.
Vaig treure la màquina de la bossa, mig em vaig tallar, però em va semblar un moment tan dolç que no saber estar-me'n.
:)
Un petó!

fanal blau ha dit...

Porquet,

a més de muntanyenc, també ets ballador?
Jo en tinc ben poca traça, però aquest ritme era emocionant!
Tinc una cosa pendent per a tu! :)

...

òscar,

tinc un veïns tan fantàstics que segur que no s'emprenyen per la música!
un petó, guapo!

fanal blau ha dit...

montse,

em sembla que a tu això de ballar no et costa massa...;)

...

carme,

et ben asseguro que no sonava gens malament i la fal·lera era palesa...;)

El porquet ha dit...

Ooh! Una cosa pendent per a mi?? Què és, què és? M'estic rosegant els peuets de porc!

Sauze ha dit...

el sonido alegre, qué importa el instrumento??