05 de maig 2011

Les línies de l'avui

Mentre es perd en la melodia,
errívols i desenfocats els pensaments,
les busques del rellotge
s'aturen en el temps innegable de l'ahir,
al medo dels fados escoltats;
i cerquen dibuixar el contorn precís
de les línies de l'avui.

9 comentaris:

Sauze ha dit...

Es bonito perderse en cualquier melodía, nos transporta a pensamientos que creíamos lejanos... melodía, melancolía ...

Un beso,

Genial foto

Carme Rosanas ha dit...

Dibuixar un contorn precís a vegades costa prou, fins i tot una mica més d'un dia.

Un petó de bona nit, fanalet.

Joana ha dit...

I jo em perdo a casa teva abans d'anar a dormir i vaig a veure les mans :)
Bon cap de setmana Fanal!!!

montse ha dit...

He passat molt bona estona posant-me al corrent de totes les teves mirades tan ben acompanyades d'encertades paraules, que diuen tant...
Bon cap de setmana!!

montse ha dit...

Conèixer el passat per poder dibuixar el present.

Pilar ha dit...

Costa de tornar dels somiejos musicals. Tant se val. Si són fados, val la pena perdre-s'hi!

La Gallina Marcelina ha dit...

he obert la boca, -millor dit el bec- i encara no l'he pogut tancar... enhorabona pel blog, pels poemes, pels haikús, per les fotos...

El porquet ha dit...

No sé perquè, però m'has omplert d'una calma...

M. Roser ha dit...

El blanc i negre ens recorda l'ahir, però les situacions es repeteixen i si és amb la música d'un fado...
Petons,
M. Roser