Atalaiem el món
amb tintades distintes,
però ben mirat,
tu i jo, plurals, sabem
que cerquem
-amb l'esguard i el posat-
la bellesa de les llums
i el fulgor dels fars.Revoltes de mars
lluents.
Quan la vida se'ns desenfoca
insistim, segurs
i indefugibles,
quan l'encarem.
Així, l'intent.
.JPG)
27 comentaris:
Atalaiem el món!.
Enfocar la vida, cercar la llum.
M'agrada el coratge de les teves paraules, fanalet.
Una abraçada,
Sí, ens dónes força amb un poema que, a més, m'agrada molt.
En aquest dia ple de foscor, ens cal un raig de llum.
De vegades, tots necessitem una llum que ens marqui el camí...
quan la vida se'ns desenfoca .. encendrem el flash, posarem focus, i enquadrarem amb precisió..:) CLICK!
Poemes creatius, y unes fotos precioses, especialment les de sota de fulles i gotes d'aigua. Et felicito
el caçador caçat!
Els fars tenen quelcom d'especial i màgic
Suggerent el poema i belles les fotos.
T'escric un correu.
No he trobat el teu correu.
Olga
Quan la vida se'ns desenfoca no toca una altra cosa que insistir, continuar... Perquè així és la vida i és el que té. I amb aquest persistència, bens segur que tornarem a enfocar-la i podrem continuar navegant segurs. Preciós poema i boniques fotos, fanal. Petons!
Avui em quedo amb el títol...
Tothom té necessitat d'una mirada dolça i clara i quan la tenim al davant, ens hi voldríem perdre...
Petons,
M. Roser
De vegades n'hi ha prou amb allunyar-se de l'objecte per tornar a veure'l bé.
La foto de sota guanya en perspectiva i és molt maca, Fanal Blau.
Una mirada compartida, potser enquadrada un xic diferent, que cadascú és com és, però conjunta, global i formant un tot únic!
Noiet, gràcies!
Gràcies, Pilar!
El sento apropet tot i la distància!
Oi que si, M. Roser?
Hi ha mirades en les que és difícil no perdre-s'hi!
Una abraçada i gràcies per la teva generosa mirada acompanyadora!
joanfer!
et llegeixo!
un petó, estimat!
Olga,
al final ens hem trobat!
Gràcies sinceres pels teus apunts i suggeriments!
Ja veus, que ara les revoltes són més lluents!
Una abraçada!
Especials i màgics, Deric!
Una companyonia necessària!
Una abraçada molt gran!
M.Antònia!
és un regal la teva visita i ets un encant!
lolita,
a tu que també t'agrada tant, sortir a fer Clicks és un bon guariment per l'ànima!
Un petó i, consti, que m'has fet riure a casa teva! :)
Arribarà l'ocasió que potser no et caldrà preguntar...;)
Potser més que el marqui, que ens hi acompanyi, oi, jomateixa?
Una abraçada!
Un dia ben fosquet, montse, tens raó.
A veure si trobem fars enllumenats en la mirada desitjada.
Un petó!
novesflors, falta que ens fa!
Com m'agrada la teva companyia!
Audrey...a veure els horitzons que podrem albirar...
Una abraçada, bonica!
Perdona, faig tard.
Però és sols per dir-vos que ens agrada molt.
A través d'un objectiu la vida és més fàcil.... si es desenfoca sol cal fer girar una rosca....
M'encanten les teves paraules fanalet! Abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada