He aprofitat aquella hora que tothom està replegat a casa al migdia, omplint el dipòsit de l'estòmac; de no ser així, no sé si m'hauria atrevit...
Ja fosca la tarda, continuaven recolzades.
En qualsevol
indret.
Pacient,
exhausta,
tendra,
incerta,
fins i tot, tramuntanada.
La paraula,
espera.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
15 comentaris:
Has trobat un lloc bonic per recolzar-hi paraules boniques.
Una abraçada mentre la paraula espera.
Segur que han estat llegides i, el que és important, respectades.
Una vegada vaig deixar un llibre en un banc i al cap de poca estona un parell de criatures el feien nedar per la basseta de davant de casa...
Ara els tirem en bústies a l'atzar.
Ja m'agradaria, Olga, trobar-ne un a la bústia!
Mai se sap!
Un lloc molt bonic per a deixar el regal del teus mots!
m'agrada la idea, m'imagino trobant-me paraules pels racons... quin regal dels déus!
Sí, bonic lloc per un més bonic pensament. Tens un do especial per fer detalls a les fotos on, moltes vegades, ningú para esment.
Ah! i gràcies per les teves paraules, que són inmerescudes. Em fa feliç dir les coses que m'agraden.
La darrera coma, ho diu tot.
La paraula sempre hi és. El dia que ens manqui no serem ni primats peluts. Aquestes idees del Tibau són temptadores.
Que bonic! M'agrada (el poema, per descomptat) especialment la primera foto, on es veu el conjunt, l'espai acollidor que envolta el poema.
Jo també ho vaig fer l'altre dia i ho mostraré al blog dissabte, perquè demà reclama un altre tipus de post.
Què xulo!!!! Si trobés jo unes paraules així.... M'alegraria el dia i no trigaria ni un segon a apuntar-me-les!
fantàstic!!!! que s'animi més gent. la literatura al carrer!
demà ho penjo al meu blog.
Molt bonic Fanal!!!
Petons,
Segur que qui s'assegui al banc , quedarà gratament sorprès i agrairà el regal d'aquestes paraules que li faran companyia...
Petons,
M. Roser
Mil gràcies, per seure una estona al meu costat.
Una abraçada ben gran per a cadascú i cadascuna de vosaltres!
Hehe, en aquest sentit t'assembles molt a mi. Jo veig moltes coses pel carrer que m'agradaria fotografiar, però molts cops me'n quedo amb les ganes per la vergonya de que em vegi altra gent fent aquestes fotos... ja veus quina tonteria!
Publica un comentari a l'entrada